Trànsit va retirar cada dia de l'any passat 205 punts a conductors lleidatans

L'any passat un total de 25.894 conductors van perdre punts del carnet per infraccions al volant, amb la pèrdua diària de 205 punts a la província. L'excés de velocitat, l'ús del mòbil i el consum d'alcohol i drogues són les principals infraccions, mentre la reforma de la llei de trànsit endureix el càstig a les conductes de risc.

El mes de març passat va entrar en vigor la nova llei de trànsit que s’adapta a les noves necessitats i conductes a la carretera, a banda de renovar el permís del carnet per punts, l’última reforma del qual datava del 2009. Durant l’any passat, els conductors lleidatans van perdre 205 punts del carnet al dia per diferents infraccions.

Segons les dades de la DGT, el 2021 es van retirar un total de 74.958 punts del carnet a 25.894 conductors a la província de Lleida. El 2021, un total de 263 conductors lleidatans van perdre la vigència del seu carnet per pèrdua total de punts. Des del 2006, 4.429 conductors han perdut tots els punts a la província i a 333 li ha estat retirat per via judicial a l’haver estat condemnats a més de 2 anys de retirada del permís per delicte viari.

Per infraccions, quatre de cada deu sancions són per excés de velocitat, seguides de l’ús del mòbil al volant, que suposen el 17,5%, i del consum d’alcohol i drogues, que representen el 12%. Així mateix, el 10% de les sancions que suposen pèrdua de punts és per no portar el cinturó. Precisament, aquest tipus de conductes són les que des del març suposen un càstig més important per als conductors, amb més pèrdues de punts al carnet de conduir.

“Són conductes de risc en les quals cal indicir per reduir la sinistralitat a les carreteres”, destaca la cap provincial de la DGT, María José Soler. Quant al mòbil, la norma inclou ja no només el seu ús, sinó portar el dispositiu a la mà, que des del març resta el doble de punts, al passar de 3 a 6, mentre que no portar cinturó, casc o sistemes de retenció infantil passa de 3 a 4 punts.Pel que fa a la velocitat, se suprimeix la possibilitat que turismes i motocicletes puguin depassar en 20 quilòmetres per hora els límits de velocitat a les carreteres convencionals per avançar. Així mateix, la reforma inclou la taxa 0 d’alcohol per als menors d’edat, una major protecció per a col·lectius vulnerables com els ciclistes i motoristes, així com mesures per protegir el medi ambient, com la sanció per tirar objectes a la via, com burilles, amb la pèrdua de 6 punts i una multa de 500 euros.

Carnet per punts

“El carnet per punts ha estat una bona eina i s’estima que ha reduït en un 15% la sinistralitat. Es preveu que puguem valorar l’impacte de la reforma durant l’estiu, quan hi ha una mobilitat més gran a les carreteres”, afirma Soler. Per la seua part, Damià Larriba, cap de Trànsit dels Mossos d’Esquadra a Ponent, assenyala que els conductors no són conscients del risc que suposen distraccions com l’ús del mòbil i mostra la seua preocupació per l’augment del consum d’alcohol i drogues al volant.Des de Stop Accidents, el delegat de l’entitat a Catalunya, Lilo Villasante, considera que la legislació encara té “moltes llacunes” per les quals les infraccions a la carretera “queden impunes” i demana endurir les penes per consum d’alcohol i drogues. “La societat té una sensació d’impunitat total i es llança el missatge que conduir en condicions que no són les adequades surt barat”, afirma.De fet, Villasante considera que un accident per una imprudència no és un accident, és “violència viària”, i que cal posar totes les eines en marxa per evitar conductes de risc.

Per aquest motiu, aposta també per l’educació. “Si s’educa el nen no s’haurà de castigar l’adult”, conclou Villasante. En la mateixa línia, Raül Viladrich, de la Federació d’Autoescoles de Catalunya i de Lleida, aposta perquè tots els conductors passin pels cursos de sensibilització a l’hora de renovar el permís, i no només quan hagin de recuperar punts del carnet.

Tots coincideixen a assenyalar que la reforma encara té molt recorregut i que és una llei de futur per aconseguir una major reducció de la sinistralitat viària.