x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

A ESTONES
  • CARLES DUARTE

Els ullastres de Manhattan

Actualitzada 06/09/2020 a les 08:56

El poeta menorquí Ponç Pons és un dels nostres grans escriptors i sovint ens sorprèn amb propostes literàries singulars. Sens dubte ho és Els ullastres de Manhattan, una obra on l’autor combina prosa i vers d’una manera insòlita i reeixida. Mentre el text en prosa constitueix un breu dietari d’uns dies passats a Nova York, els versos li serveixen per teixir una narració essencial d’alguns dels episodis més significatius de la història de Menorca. L’allunyament de la seva illa, el compensa fent-ne objecte d’un poema llarg on apareixen des dels primers pobladors a Francesc de B. Moll passant per les dominacions àrab, anglesa, francesa o per la mare menorquina d’Albert Camus. Us n’acosto un tast, ja situats al segle XIX: “L’antiga i orgullosa,/ feudal aristocràcia/ terratinent imposa,/ amb gestos que denigren,/ maneres que degraden,/ ganyotes que rebel·len/ i posats que repugnen,/ senyorial, rendatari,/ caciquista un estatus/ d’humiliant servitud.” Tot això mentre acompanyem Pons en el seu itinerari per Manhattan o Brooklyn, sempre enriquit per una profunda, però mai no feixuga, dimensió cultural, que va des de les pintures exposades al museus, als escenaris de pel·lícules o novel·les, a llibreries... El nostre autor se sent atret pel dinamisme i la grandiositat de la metròpolis, però proclama amb fermesa les seves arrels, que reivindica per la manera d’entendre l’existència que hi associa i amb la qual s’identifica: “viure tranquils, sense presses, de forma humana i natural”, crític amb la gent que “corre per no arribar enlloc”. A Nova York troba que “l’aire té un gust cendrós, esquiu, de fum i asfalt”, considera que Manhattan “empetiteix, minimitza les persones” i conclou que “em sembla un hàbitat inhòspit, sobreexplotat i excessiu”. Però hi reconeix i en valora la capacitat d’acollir i d’incorporar realitats humanes procedents de paisatges i de tradicions del tot diferents: “A Nova York, que aglutina gent de tot arreu, tal vegada la pregunta clau no sigui:

«

D’on vens?

»

, sinó:

¿Què cerques?

.” Pons assenyala que: “Els moviments migratoris són imparables i aniran formant nous tipus de societats” i hi afegeix: “l’alteritat i la mescla inspiren, enriqueixen.”

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre