Responent a Miquel Àngel Estradé, senador d'ERC

Sr. Director

Desitjo donar la meva opinió al text que li van publicar (3/10/2017) al senador d’ERC, titulat El 1978 em van aixecar la camisa.

Crec que confon els ous amb els caragols i explica un batibull amb mitges veritats i en calla d’altres. M’explicaré. Parla de la Constitució del 78, molt bé, però allà també hi havia representants de la societat catalana, com el senyor Roca... i d’altres. Durant molts anys el president Pujol (ara poc esmentat, no sé per què deu ser) va donar els seus vots i el seu partit, més d’una vegada, perquè el grup parlamentari majoritari del moment pogués treure els pressupostos endavant...

Mai no es va dir a canvi de què... i no voldria pas ser mal pensat. Sempre es parla de “tenir la hisenda pròpia com els bascos”, però tinc entès –no sé si és veritat– que a Pujol i Roca els van oferir el mateix i ho van rebutjar. El 3 per cent, el Palau... i no desitjo entrar en detalls per tots coneguts i dels quals no sabrem mai. Una altra cosa, parla de Lola Flores i Manolo Escobar, crec que és una falta de respecte envers a ells, i diré més, crec que van fer ells més per Catalunya que altres del gremi que dormen amb boina perquè no se’ls en vagin les poques idees que tenen...

Quant als mitjans d’informació subvencionats “de Madrid”, miri els quatre canals que té TV3 i crec que amb dos en tindríem prou informant de tot el territori. No només quan hi ha eleccions, desgràcies o inaugurant alguna cosa. Sempre dic que de la Panadella cap aquí som en el Més enllà del Mississippí... Ja no diguem els fons destinats a diaris com l’Ara, el PuntAvui, TV3... a uns sous milionaris per a alguns directius.

Senyor Miquel Àngel Estradé, vostè té la seva opinió de les coses, però tot no és tan evident com “federals i confederats”. Sí que li puc dir que ja fa molts mesos que estic trist pels esdeveniments que ocorren, que esperava equivocar-me, però per desgràcia no està sent així.

Els que viuen de la política, que utilitzin l’art de la política, i no el “tu més”. Una salutació, senyor senador.