Feina fuig

Els americans han inventat el concepte quiet quitting (abandonament silenciós) per referir-se a l’actitud dels treballadors de fer la mínima feina possible sense arriscar el lloc de treball. No és pas que els treballadors s’hagin tornat dropos de cop. En realitat això és el que estableix normalment un contracte laboral: hom treballa per un sou i no està pas obligat a fer més que el que estipula el contracte.

Quin és el problema, doncs? El concepte, i és clar, la realitat del quiet quitting neix del fet que arreu els treballadors són obligats a fer més del que estava pactat. Subreptíciament, o amb l’excusa de les necessitats sobrevingudes, els treballadors es troben “encoratjats” a fer hores extra no retribuïdes o pagades a preu de misèria, veuen intensificat el ritme de treball, s’adonen del declivi incessant de les condicions generals la relació laboral o del creixent autoritarisme de la direcció.. És aleshores que els treballadors han de decidir sotmetre’s a les creixents exigències o no, o determinar si volen convertir la feina (o les seves ambicions) en el centre de gravetat de la seva vida o si es planten amb el que tenen i, sense renunciar a la feina –qualsevol ho fa, en un context d’inestabilitat laboral– fer el mínim per tal de conservar-la i alhora tenir vida pròpia.

És un mal, això de fer el mínim? És que les empreses ens paguen un sobresou cada mesada? A tornajornals, per què treballar de més a canvi de res? Aquest estiu he visitat una de les seus d’una empresa coneguda. A les oficines de Google de Seattle els treballadors (que podrien teletreballar) poden esmorzar, dinar i sopar gratuïtament en bars i restaurants que són exclusius per a ells. Disposen de sales de repòs i de jocs, d’una sala insonoritzada on poden tocar instruments musicals i d’una sala de relaxació amb un aquari on etèries meduses suren imperceptiblement.

També disposen d’unes cambres on fer la migdiada.. A què treu tot plegat? Ningú no em farà creure que tot això Google ho proporciona gratia et amore. Segur que saben que –remuneració a banda– fer que el treballador estigui còmode a la feina, se’l valori i es confiï en ell, és el millor salari, l’únic que farà que no li vingui d’una hora i que el comprometrà afectivament.