Societat civil contra una Espanya en funcions

Acaba de cessar perquè ha acabat el mandat el director del Centre Nacional d’Intel·ligència, o sigui, el cap del servei secret, general Félix Sanz Roldán. Portava deu anys al capdavant de la institució. No tindrà substitut ara per ara perquè el govern en funcions no pot nomenar-lo. Josep Borrell va dimitir com a eurodiputat, en part, perquè no podia deixar el govern de Sánchez sense representació exterior i la investidura s’intuïa lluny. Ara, flamant cap de la diplomàcia europea, a falta de confirmació per l’Eurocambra, Borrell esgotarà tot el temps que pugui en el Ministeri, perquè, sense nou govern, no és possible substituir-lo. Hi ha dotzenes d’exemples com aquests. Espanya està en funcions. Però la política internacional no espera: ni l’impacte del Brexit, ni les tensions incipients amb la Itàlia de Salvini, gelosa per l’ocupació espanyola dels seus antics espais d’influència comunitària. I el terrorisme jihadista, entre altres amenaces, no se’n va de vacances mentre la prefectura del servei secret queda vacant.

Tot un despropòsit. Portem tres eleccions en quatre anys; i ja s’especula amb el deu de novembre per a la quarta convocatòria. Si la investidura fracassa, el compte ascendirà a tres-cents milions d’euros de cost i sis mesos més de paràlisi que afecten la vida social i l’economia, segons denuncien els empresaris.

Sobre el que pogués passar en aquestes eleccions repetides, baixen regirades les aigües de les tertúlies mediàtiques. El PSOE seria més a prop de la majoria absoluta, segons el CIS; vot de càstig per a Ciutadans, Podem i Vox; recuperació del Partit Popular en algunes enquestes, o retrocés, segons d’altres. Tant de bo no hi hagi oportunitat de comprovar-ho.

El resultat és incert per a tothom. I alguns ja somien amb la tornada del vell bipartidisme pel debilitament de la “nova política”, que, vist això, de “nova” va tenir poc i breu. Sembla clar que l’arc parlamentari està cada vegada més fragmentat i la societat civil més unida: cal evitar la repetició electoral i superar la paràlisi de nomenaments i acords fonamentals per al funcionament eficaç de l’Estat. Així ho proclama un manifest de Societat Civil pel Debat, entitat independent a la qual es van adherir gairebé tots els col·legis professionals, autònoms d’ATA, més CEPES, és a dir, l’economia social en la qual treballen més de dos milions de persones, i el Cercle d’Empresaris, entre altres entitats. Hi ha embafament popular i exigència de solucions. Amb pactes d’Estat urgents, esperant.

Bloquejat el Govern d’Espanya, i el de les Comunitats de Múrcia i Madrid, assistim a l’espectacle poc edificant de l’acoblament de les tres dretes. Vox exhibeix llenguatge groller en xarxes socials, des del seu compte oficial, contra Albert Rivera.

Mentrestant, del partit de Ciutadans es donen de baixa personalitats molt interessants –Toni Roldán, l’exrector Vázquez a Astúries, Pericay a les Balears i bastants més en diverses comunitats–, que s’hi van allistar creient que aquesta formació decidiria governs des de la sensatesa centrista i es troben que acaba aliat amb l’extrema dreta que imposa retallades de drets i retrocessos socials.

El cas més cridaner és el de l’Ajuntament de Madrid, on l’alcalde Almeyda, del Partit Popular, va acceptar l’exigència de Vox d’acabar amb Madrid Central –una iniciativa de Manuela Carmena per lluitar contra la contaminació i els embussos– i, en el furor d’aixecar prohibicions s’ha carregat conversions en zona de vianants de l’alcaldessa Ana Botella i fins i tot de Ruiz Gallardón. La resposta ha estat una primera manifestació ciutadana, que va aguantar quaranta graus de temperatura al carrer, i la decisió d’un jutge paralitzant aquestes mesures de reversió.

La protesta anirà a més perquè la salut està en joc. I si caigués per això una descomunal multa milionària d’Europa, “que la paguin els tres partits responsables i no els contribuents”, afirmava un manifestant. Prenguin nota.