x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

REFLEXIÓ
  • JOAN COSCUBIELA
Autor del llibre Empantanados. Una alternativa federal al soviet carlista

Democràcia i legalitat

Actualitzada 03/04/2019 a les 15:00
DIS logo gran

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© DIS logo gran

L’anomenat conflicte català està provocant greus efectes colaterals i un és el deteriorament de la cultura democràtica, que comença per la progressiva manipulació del llenguatge. Uns parlen amb massa frivolitat de cops d’estat i els altres de dictadura o estat demofòbic, per posar només uns exemples.

El clímax d’aquesta degradació apareix quan se suscita el fals dilema entre legitimitat democràtica i legalitat, entre principi democràtic i principi de legalitat. I a continuació es defensa la superioritat de la democràcia sobre la legalitat, com a justificació del dret de la ciutadania, fins i tot dels poders públics, a ignorar i vulnerar les lleis. Tot en nom de la sobirania del “poble” que es presenta així com una sobirà absolut, sense regles de joc ni límits.

Ho va expressar fa unes dies el President Torra amb aquestes paraules: “La democràcia està per sobre de qualsevol llei”. Costa trobar una manera més antidemocràtica d’entendre la democràcia.

És cert que democràcia no és sols el compliment de les lleis, com tampoc és sols votar. La democràcia no és unidireccional ni té una sola forma d’expressar-se. Però una cosa és que la democràcia no sigui només l’imperi de la llei i l’altra és defensar que en democràcia es pot anar en contra de la llei si es té la legitimitat “sobirana” del poble. Els que això defensen ignoren deliberadament que en democràcia la legalitat ostenta la legitimitat democràtica de la ciutadania expressada a partir d’un moment constituent i de les posteriors decisions democràtiques del poder constituït. I que, sent del tot legítim substituir la legalitat vigent i fins i tot configurar un nou poder constituent, només és possible fer-ho en el marc de les regles de joc acordades entre tots.

Per vèncer aquest obstacle argumental s’utilitzen dues fal·làcies. Primer presentar-ho com un conflicte entre la legitimitat democràtica de Catalunya com a poble sobirà i la legalitat de l’estat espanyol, ignorant i amagant que el conflicte també es produeix en el si de la plural societat catalana. I en segon lloc, qualificant l’estat espanyol com a no democràtic, cosa que justifica, al seu entendre, aquesta supremacia de la legitimitat democràtica catalana sobre la legalitat antidemocràtica espanyola. Però una cosa és que la democràcia de l’estat espanyol sigui manifestament millorable i l’altra és negar-li el seu caràcter democràtic.

Amb aquesta manera d’entendre la democràcia es concep el “poble” com un modern monarca absolut que no ha de complir les regles que entre tots hem acordat, o sigui les lleis, ni respectar els drets de les minories. I la seva expressió institucional, el Parlament de Catalunya, que en la seva actuació no té límits ni normes que complir, més enllà de les que ell mateix adopti i s’apliqui en cada moment.

Res és casual, amb aquesta peculiar teoria es pretén justificar els procediments de debat i aprovació en el Parlament de Catalunya de la Llei del referèndum i la de transitorietat jurídica i fundacional de la República, els dies 6 i 7 de setembre del 2017.

Aquelles decisions van ser adoptades en nom de la “sobirania” del Parlament de Catalunya que, en aquells dies, va aplicar un concepte de sobirania tan absoluta, que està per sobre de les lleis, dels drets de les minories i dels Tribunals de Justícia, als quals tampoc reconeix legitimitat. No és nou, aquesta concepció estava ja present en la Declaració de Sobirania del Parlament de l’any 2013. I de manera més evident en la Resolució 1/XI de 9 de novembre del 2015.

Van ser decisions “sobiranes” que pretenien i pretenen justificar el “mandat” democràtic del 1 d’octubre. A partir del qual legitimar la DUI del 27 d’octubre i la creació d’un nou poder constituent en forma de República que substitueixi el poder constituït.

El més curiós, per dir-ho en paraules suaus, és que en la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República s’acorda la configuració d’un nou poder constituent que no està sotmès a cap altre poder, ni a cap llei ni a cap control posterior, tampoc els dels Tribunals. La suposada supremacia de la legitimitat democràtica sobre la llei s’acaba un cop instal·lada la nova legalitat “republicana”.

I el més greu de tot plegat és que aquest relat ha estat assumit per una part important de la societat. Recuperar la qualitat de la cultura democràtica és una de les tasques més importants i urgents que tenim. Requereix molta pedagogia política, però no serà fàcil, perquè la degradació democràtica està sent molt profunda i en moltes direccions.
Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre