SEGRE

EDITORIAL

Brussel·les retira l'amenaça al canal

Creat:

Actualitzat:

Vint anys després de la denúncia d’organitzacions ecologistes contra el Regne d’Espanya a l’entendre que les obres del canal Segarra-Garrigues causaven un greu impacte en zones d’especial protecció d’aus, s’ha tancat el litigi al considerar el col·legi de comissaris de la Unió Europea que han pres les mesures necessàries per garantir aquesta protecció i fer compatible el regadiu amb la conservació de les aus protegides. La denúncia es va traduir en un contenciós i una posterior sentència del tribunal de la UE contra Espanya el 2007 per l’impacte sobre les aus que podia traduir-se en abundants multes a Espanya, la retirada de subvencions comunitàries i, en última instància, fins i tot la paralització de les obres.

En els últims anys hi ha hagut una intensa negociació per adaptar-se als criteris comunitaris que van incloure primer l’eliminació de cinc mil hectàrees de la zona regable, la inclusió de 20.000 més en zones protegides i una abundant inversió, xifrada en més de 60 milions d’euros, per fer compatibles els cultius amb la protecció de les aus, amb regadius parcials, plans pilots, restriccions en determinades zones i habilitació de corredors per a les aus. Després de prolixes negociacions en un dels litigis més llargs amb Brussel·les, finalment el col·legi de comissaris ha avaluat positivament les mesures correctores, considera que les aus queden prou protegides i tanca el procediment d’infracció sense sancions.

És una excel·lent notícia per a la infraestructura més important de les nostres comarques perquè s’aparta l’espasa de Dàmocles que pesava sobre el seu futur en forma de noves exigències o de multes milionàries, i s’arriba a un acord per fer compatibles els regadius amb la protecció d’aus. Afortunadament, l’amenaça de Brussel·les no comportava la paralització de les obres mentre durava el procés i no ha tingut impacte en les obres, que han seguit el seu ritme, de manera que s’ha pogut completar el canal principal i el pantà de l’Albagés, si bé s’ha registrat una desviació pressupostària, imputable també a altres causes, xifrada en un 28 per cent, i un ritme d’adhesió dels agricultors que està per sota del que seria desitjable.

Hauria estat lamentable que una inversió de prop de dos mil milions, afrontada conjuntament per l’Estat, que assumia el canal principal per prop de 500 milions, i la Generalitat, que fa els canals auxiliars i les obres complementàries, i que està cridada a canviar l’economia de les comarques afectades, quedés encallada per un litigi amb Brussel·les. De moment, ja hi ha unes onze mil hectàrees en reg, amb l’anunci de noves ampliacions, i l’important és que ha desaparegut el principal escull.

Ara el futur depèn dels agricultors d’aquestes comarques.

tracking