Jutges i salut pública

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va rebutjar ahir la nova proposta de toc de queda que li va presentar la Generalitat després que el tribunal tombés la seua sol·licitud inicial de la setmana passada. El tribunal veu la proposta “innecessària i desproporcionada” i manté el criteri que limita el toc de queda a 19 municipis catalans (Alcarràs i Balaguer a Lleida). El TSJC argumenta en la seua resolució que de “les mateixes dades de l’administració sol·licitadora es desprèn que part dels municipis de més de 20.000 habitants per a qui s’interessa el toc de queda no assoleixen l’índex de més de 125 casos per 100.000 habitants en la data de la sol·licitud, de manera que segons les seues pròpies premisses resultaria encara més innecessari i desproporcionat el veto nocturn per a aquests municipis”.

En la resolució, els magistrats aborden el tema de les interaccions socials, disparades aquest primer cap de setmana sense toc de queda, i apunten que el control d’aquest aspecte “no és una mesura que hagi de ser autoritzada per jutjats i tribunals” i considera que el fet que la policia pugui vigilar aquestes interaccions de dia implica que també poden fer-ho de nit. “Per aconseguir fer respectar les mesures de distància social i ús de mascareta, l’Administració disposa de mitjans igualment efectius que no minven els drets fonamentals i llibertats públiques”, conclou. .

Si bé estaríem d’acord en com de lesiu és sempre per als drets individuals el tancament nocturn, no podem dir el mateix quant a l’equiparació entre el dia i la nit i el seu control que fa el TSJC. De dia, els ciutadans, els joves també, treballen i és a la nit quan es produeixen els botellons a l’estar tancat el lleure nocturn i finalitzar a les 00.30 hores l’obertura de la restauració. I no sent l’ordre públic responsabilitat dels jutges, sí que ho és ajudar el Govern de la Generalitat a vetllar per la salut pública i si els experts, metges i epidemiòlegs veuen la mesura necessària, no s’entén que el Superior de Justícia de València, per posar només un exemple, vegi la limitació de la mobilitat nocturna ajustada a dret a la seua comunitat, amb índexs similars als de Catalunya, i els d’aquí, no.

. En definitiva, convindria que Salut i els altres departaments implicats intervinguin en l’assumpte si no volem exposar-nos a la sisena onada, la setena a Lleida, i veure perillar la tornada a les aules i a l’activitat plena al setembre. L’obertura del lleure nocturn fins a les 1.30 o les 2.00 hores podria ser una solució per evitar les concentracions de joves, perquè almenys als locals la distància i la mascareta serien més fàcils de controlar. Sigui com sigui, la via judicial sembla ja tancada i l’Executiu farà bé a prendre decisions ràpides sense oblidar la més important: vacunar, vacunar i vacunar.