Deu anys de la candidatura de la Seu Vella de Lleida a Patrimoni Mundial: un viatge cap a París massa llarg

“La Seu Vella viatja cap a París.” Així titulàvem a SEGRE la notícia de l’inici del procediment oficial per a la inscripció del Turó de la Seu Vella a la llista indicativa del Patrimoni Mundial de la Unesco.

Sabíem que seria un viatge llarg i farcit de revolts, però ni els més pessimistes haurien pensat que passarien tants anys des d’aquell 10 de febrer del 2014. 

Exacte, tota una dècada i el possible reconeixement final del monument més significatiu de Lleida continua sent una quimera. Aquell 10 de febrer del 2014, la Paeria, amb el llavors alcalde al capdavant, Àngel Ros, va registrar la sol·licitud en un acte al departament de Cultura de la Generalitat, presidit llavors pel conseller Ferran Mascarell. Ros li va entregar la memòria de la candidatura, aprovada pel ple municipal de l’ajuntament de Lleida deu dies abans, el 31 de gener d’aquell any. 

Aquell dia, Ros es va mostrar optimista per aconseguir el segell de la Unesco per al Turó, però també va advertir amb cautela que “el més lògic és pensar en un termini d’entre cinc i deu anys”. Doncs bé, aquest termini s’ha complert i seguim on érem.

 De fet, el Govern va presentar el mes passat un informe sobre les actuacions en aquests últims deu anys perquè el Turó de la Seu Vella sigui reconegut com a Patrimoni de la Humanitat. Amb un anunci: aquest 2024 s’iniciarà la revisió de la memòria i la seua adequació a la nova normativa de la Unesco amb l’objectiu d’“explorar noves vies per assolir l’èxit de la candidatura”.

Aquell viatge cap a París, on s’alça la seu principal de la Unesco, va començar ràpid. El 29 de gener del 2016, el Turó de la Seu Vella es va inscriure a la Llista Indicativa Espanyola, en la categoria de paisatge cultural i amb un enfocament metodològic de les recomanacions del paisatge històric urbà.

El març del 2018, el departament de Cultura va presentar de nou la proposta, que va ser analitzada el 12 i 13 d’abril d’aquell any pel Consell del Patrimoni Històric, que va reclamar que s’aprofundís en l’estudi comparatiu per justificar així el valor excepcional del bé cultural lleidatà. 

L’1 de març del 2019, es va tornar a enviar al ministeri de Cultura per a una nova valoració del Consell. La resposta ja va deixar entreveure que el camí cap a París no seria de cap manera bufar i fer ampolles: van manifestar la dificultat que tenia la candidatura de la Seu Vella per prosperar atenent els criteris d’admissió de la Unesco.

 Finalment, l’abril del 2021 el Consell va acordar prorrogar per un període de 5 anys a partir del 2022 la presentació de noves candidatures a Patrimoni Mundial, una directriu que la conselleria de Cultura va acceptar, aprovant a més adequar la redacció del projecte a la nova proposta de la Unesco. Per això, aquest 2024 s’iniciarà la revisió del dossier amb la vista posada en un horitzó que, com a mínim, s’ha allargat ara fins a l’any 2027.