El sector oví denuncia preus per sota dels registrats el 1976

“Els ramaders d’oví hem cobrat al gener i al febrer corders a preus entorn dels 53 euros l’animal, una xifra inferior a la que rebíem els anys 1975 o 1976.” Així ho va afirmar aquest dimecres el president de la Federació d’Entitats Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum (FECOC), Francesc Batalla, que dimarts va llançar un SOS a la comissió d’Agricultura del Parlament alertant que “el sector està en perill de desaparició”.

Com a símptomes que demostren la seua crisi, va afirmar que mentre el 1997 Catalunya tenia 900.000 caps d’oví, la cabanya es va reduir a 638.000 el 2006 i amb prou feines comptava amb 324.000 l’any passat.

És a dir, en els últims deu anys, pràcticament ha caigut a la meitat i, des de l’inici del període analitzat, el descens és d’un 64 per cent. Va assegurar que si encara queden ramaders és perquè és un sector subsidiat i que, de fet, molts depenen entre un 40 i un 60% de les primes.

En aquesta situació d’“explotacions sense rendibilitat”, va qualificar d’impossible que hi hagi relleu generacional. Va apuntar que si el 1986, just abans de l’ingrés en el que avui és la Unió Europea, el valor d’un corder podia cobrir fins a deu dies de salari d’un pastor, avui amb prou feines representaria el d’1,2 dies d’ocupació.

Entre les demandes a les administracions per superar aquesta situació, apunten la promoció de la carn local, amb segells de producte de proximitat com els de venda directa o de circuit curt.

Va assegurar que a Catalunya es van sacrificar l’any passat 1,3 milions de corders, quan la cabanya és de tot just 350.000, xifres que assenyalen que el consum és molt superior a la producció, però el ciutadà moltes vegades no coneix l’origen de la carn que compra. També va advocar perquè el Govern aposti pel pasturatge com a mesura per a prevenció d’incendis. Batalla va lamentar que, de les cinc actuacions que estaven finançades en aquesta línia, només se’n mantinguin dos, a les zones de Poblet i el massís de Montgrí.

Així mateix, la FECOC, com altres sectors, defensa que el futur passa per una assegurança de rendes, que s’activi quan els preus no assoleixin un mínim, per garantir el futur dels ramaders, que “estem en perill d’extinció”. La Federació va aprofitar la seua compareixença al Parlament per insistir que la vacunació contra la llengua blava, malaltia que no afecta els humans, ha tornat a provocar morts i avortaments a les granges i en va acusar la Generalitat.

En aquest sentit, el president de la Federació d’Entitats Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum va denunciar que l’administració catalana encara no ha pagat dotze ovelles mortes per óssos l’estiu passat a Isil.

Temen el final dels ajuts de protecció contra l’ós El president de la FECOC va assegurar que el departament de Territori i Sostenibilitat preveu eliminar els ajuts a l’agrupament de ramats com a mesura de prevenció dels atacs de l’ós a les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Alt Pallars Jussà i el Baix Pallars Sobirà. Va afirmar que 50 ramaders agrupen entorn de 30.000 ovelles. Va dir que la primera agrupació va començar l’any 2007, amb 41 ramaders i 29.000 ovelles, amb un finançament de 120.000 euros. L’any passat, va assegurar, el capital es va limitar a 100.000 euros. “No consentirem que es rebaixi aquesta ajuda mínima i que és necessària. Si no la volen pagar, podrien pensar a portar els óssos a la plaça Catalunya”, es va lamentar irònic.