Una Diada a mig gas

Barcelona, 10 de juliol del 2010.

Més d’un milió de persones surten al carrer per protestar contra la sentència del Constitucional que “es va carregar”, en paraules del socialista Alfonso Guerra, l’Estatut del 2006. Pocs podien aventurar llavors que, al llarg de la dècada següent, Catalunya viuria immersa en una muntanya russa que va portar el país, en unes hores, de l’avantsala de la independència a la pèrdua de facto de l’autogovern.

Van ser anys de manifestacions multitudinàries de l’ANC durant la Diada, sempre amb un objectiu concret: bé fos el de defensar la consulta del 9-N del 2014, bé el de guanyar les eleccions del 27-S del 2015, bé el de fer possible el referèndum de l’1-O del 2017.

Malgrat la garrotada del 155, l’independentisme va continuar mobilitzat el 2018 i el 2019, arribant al súmmum amb la sentència del Suprem als líders del primer d’octubre. Després, la pandèmia ho va aturar tot en sec i l’11-S de l’any passat no va ser ni l’ombra dels seus predecessors.

Algú va dir que va ser una Diada festiva, “com eren les d’abans”: una jornada que els catalans aprofitaven per descansar, sortir d’excursió, quedar amb amics.

Amb una situació sanitària millor que el 2020, però amb ERC i JxCat barallant-se contínuament i amb la mirada posada a la taula de diàleg que es reunirà en uns dies, l’ANC assumeix aquest any el repte d’aconseguir mobilitzar un nombre suficient d’independentistes perquè, l’endemà, a molts no se’ls ompli la boca de parlar sobre com va baixant el suflé del procés. I és que, malgrat que l’independentisme guanya a les urnes, el quid de la qüestió rau en la capacitat de mobilització d’unes bases que han vist com de lluny s’està de la independència al 2021 que, el 2016, se’ls va prometre en un termini de només 18 mesos.

L’ANC afirma que les inscripcions per a la marxa de la Diada a Barcelona van a bon ritme

Jordi Alsina, de l’ANC de Lleida, es mostra optimista de cara a la participació en la manifestació de Barcelona i afirma que la venda de samarretes i de tiquets d’autobús per acudir a la ciutat comtal l’11-S “va a bon ritme”.

També Eloi Bergós, coordinador de Junts a Ponent, creu que els catalans “sempre estaran mobilitzats durant la Diada. Farem tot el possible perquè la gent surti al carrer a tot el territori”, explica.

Miquel Serra, president de la Federació lleidatana d’ERC, afirma, per la seua part, que les bases són ara “a l’expectativa” i que la seua fórmula és la de la via dialogada.

L’11-S arriba amb el procés sumit en un impàs a l’espera de veure els avenços de la taula de diàleg

Més prudent es mostra Manel Solé, líder del PDeCAT a la vegueria de Lleida, que entén que el procés està en una situació d’impàs. “Crec que no serà una Diada tan potent com les anteriors, perquè la gent està més preocupada pel futur econòmic i per superar la pandèmia”, apunta.

Igualment, Andreu Vàzquez, president d’Òmnium a Lleida, atribueix al virus que la gent sigui més reticent a anar a la manifestació de l’11-S. “Esperaran a última hora per apuntar-se”, afegeix.

Pau Juvillà, diputat lleidatà de la CUP, admet que “hi ha un desgast al moviment independentista perquè és difícil treure milions de persones al carrer any rere any”. “L’objectiu ara és mantenir les mobilitzacions amb el màxim de gent possible i la voluntat de convertir-nos en un país lliure i independent”, assegura.

El diagnòstic és radicalment diferent des de l’espai dels comuns. Jaume Moya, portaveu de Catalunya a Comú a Ponent, considera que l’ANC ha perdut “transversalitat” i que els seus “no estan còmodes” darrere d’una pancarta que demana directament la independència “sense especificar com fer-ho ni en què consistirà”. “Aquesta ANC, diferent de la del 2013, ha empetitit la mobilització”, sentencia.

Per la seua part, María Burrel, secretària provincial de Ciutadans, percep “més desinflat” l’independentisme aquest any, “però ja ho veurem”. “La gent està cansada de la bretxa social generada pels secessionistes”, afirma. Burrel aposta per traslladar la Diada al 23 d’abril i posa l’accent que ahir i divendres va fer quatre anys dels “plens de la infàmia”, en els quals el Parlament va aprovar les lleis de desconnexió.

Xavi Palau, president del PP a Lleida, veu l’11-S com “un dia festiu corrent” i avisa que no contribuirà a “polititzar” una jornada festiva. “Volem una Diada integradora per a tots els catalans”, conclou.

Amb tot, el pols que es mesuri dissabte vinent als carrers influirà, sens dubte, en la reunió de la taula de diàleg. ERC i JxCat acudeixen dividits a aquesta cita. Els socialistes, per la seva banda, afirmen que “tots des de les seues posicions han de ser capaços d’arribar a punts en comú i tancar acords”.

Així ho verbalitza Òscar Ordeig, diputat lleidatà del PSC, que confia a “poder parlar de tot” per “obrir una nova etapa”, i manifesta que les reivindicacions socialistes per l’11-S se centraran en la recuperació econòmica, la lluita contra el virus i la cohesió social.