SEGRE

REPORTATGE POBLES

Com ‘rescatar’ la Clua

L’ajuntament de Bassella busca recuperar set de les deu cases del poble, que va expropiar l’Estat per a la construcció del pantà de Rialb als anys noranta || Tan sols tres veïns les habiten part de l’any, mentre que la resta s’han esfondrat o estan greument deteriorades

Vista del poble de la Clua, a Bassella, al costat del pantà de Rialb.

Vista del poble de la Clua, a Bassella, al costat del pantà de Rialb.ÒSCAR MIRÓN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’alcaldessa de Bassella, Cristina Barbens (PDeCAT), va afirmar que “tant l’ajuntament com la CHE estan interessats” a recuperar la Clua. L’anterior consistori del PP va sol·licitar en el seu dia la cessió gratuïta de les cases al consistori i un edil d’aquest partit, ara a l’oposició, va insistir aquesta setmana davant de la subdelegada del Govern. Tanmateix, Barbens va advertir que acceptar-les en el seu estat actual “implicaria fer-nos-en responsables, i algunes estan en ruïnes”.

“Abans d’elaborar un projecte de recuperació hem de saber en quines condicions es faria la cessió i quin ús podrien tenir els edificis”, va explicar l’alcaldessa, que va reconèixer que “el procés serà llarg”. L’ajuntament estima que tot just dos cases buides podrien arribar a rehabilitar-se, i fins i tot aquestes requeririen una important inversió. Malgrat això, es mostra disposada a aconseguir-ho. Amb l’embassament de Rialb, recorda, “vam perdre els pobles de Castellnou i gran part de la Clua”. “Volem conservar-ne almenys un, aprofitant que no va quedar totalment negat, i que mantingui la identitat”, afegeix Barbens.

Amos de cases van exigir expropiar-les juntament amb les terres de cultiu que s’haurien inundat a Rialb

Expropiar les cases no era necessari per a les obres del pantà. Van ser els propietaris d’aquests habitatges els que van exigir a la CHE que les adquirís juntament amb les terres de cultiu que haurien quedat negades i que havien sigut el seu mitjà de vida. Els expropiats es van traslladar a altres poblacions i només van quedar-hi tres veïns censats. Tanmateix, persisteixen activitats a la Clua com cursets i campionats de motocròs. El Moto Club Segre els organitza quan baixa el nivell de l’embassament a la superfície que les aigües deixen al descobert, mentre que l’activitat turística creix i es referma a l’entorn del pantà (vegeu el desglossament).

L’activitat turística es referma al pantà i el seu entornL’activitat turística creix de forma progressiva i es consolida a Rialb i el seu entorn dos dècades després de la construcció de l’embassament. Prova d’això és que Bassella, Tiurana, Ponts, Peramola, la Baronia de Rialb i Oliana ja tenen reservades per a tot l’estiu la pràctica totalitat de les més de mil places d’hotels, pensions, albergs i cases de pagès de turisme rural que sumen els sis municipis del pantà (vegeu SEGRE de dijous).

Vista del poble de la Clua, a Bassella, al costat del pantà de Rialb.

Vista del poble de la Clua, a Bassella, al costat del pantà de Rialb.ÒSCAR MIRÓN

Vista del poble de la Clua, a Bassella, al costat del pantà de Rialb.

Vista del poble de la Clua, a Bassella, al costat del pantà de Rialb.ÒSCAR MIRÓN

tracking