Debut novel·lístic a la Vall de Boí

Mariana Font va nàixer a Montevideo el 1977, en plena dictadura civicomilitar impulsada quatre anys abans pel cop del president Bordaberry. Poc després de la tornada el 1985 de la democràcia a l’Uruguai, Font va aterrar a Espanya. Amb estudis de Filosofia, Traducció i Humanitats, fa dotze anys que viu a l’Alta Ribagorça, els últims sis a Taüll, a la Vall de Boí, dedicada a la docència i la traducció. Tanmateix, la seua passió és la literatura. Fa quatre anys va cursar un màster de creació literària a la Universitat Pompeu Fabra.

Fruit d’aquesta experiència va participar en l’antologia de relats Emergencias, doce cuentos iberoamericanos (Candaya, 2012). Des d’aleshores no ha parat d’escriure contes i relats, amb textos seus en les antologies 22 mujeres +: 21 cuentistas y una prologuista (Irrupciones, 2012) i El papel y el placer, relatos eróticos de mujeres (Irrupciones, 2013). També ha publicat ficcions en revistes digitals i en paper (Catorze, sueltasuelta.es, El Malpensante) i ha col·laborat com a traductora i ressenyista en el projecte palabraserrantes.com i a la revista literofilia.com. I durant uns anys ha mantingut el blog miraquejosha.blogspot. Ara per fi s’ha llançat amb la seua primera novel·la curta, La memoria es un sitio solitario, que acaba de publicar al segell d’autoedició Espai Literari després d’una exitosa campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami. La història arranca amb el suïcidi d’un jove a l’altre costat de l’Atlàntic, un succés que sumeix la veu narradora en un mar de records que la traslladen a l’època d’adolescència. Un temps marcat pel final de la dictadura uruguaiana i el viatge a Europa des de l’emigració. Font assegura que “no es tracta d’un retrat de la meua vida, encara que la història té algunes pinzellades autobiogràfiques”.

Font ha aconseguit 1.500 euros en una campanya de micromecenatge per publicar la novel·la

La protagonista de La memoria es un sitio solitario es tanca en “una torre de la memòria, construïda a partir de records, escenes de pel·lícules i alguna cançó mal traduïda de l’anglès..., en la qual la jove no para d’entrepussar”. L’autora de la novel·la deixa que sigui el lector el que descobreixi a través de diverses històries si finalment la protagonista aconsegueix salvar-se del tancament de la memòria.