SEGRE

TRADICIONS NADAL

Guissona reviu ‘Els pastorets’

La localitat de la Segarra recupera la tradicional representació nadalenca 23 anys després de l’última escenificació || Veterans i cares noves protagonitzen l’obra davant d’un teatre a vessar

Nombroses persones s’han implicat, directament i indirecta, en la recuperació de l’obra.

Nombroses persones s’han implicat, directament i indirecta, en la recuperació de l’obra.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’escenificació d’Els pastorets sol ser, a la majoria de les poblacions de Lleida, el bressol dels actors de teatre de cada localitat. La seua tradició centenària fa, a més, que a cada poble se li posi el segell personal en la manera de parlar, l’escenografia o els gags còmics. A Guissona, aquest any s’ha recuperat l’obra (26 de desembre i 6 de gener) després d’un buit de vint-i-tres anys. Darrere del relleu hi ha tota una generació d’antics actors, músics, cantants i escenògrafs. Alguns com Jaume Mercadé (Bato) i Joan Santacreu (Borrego) ja havien actuat a l’obra més d’una dècada. Les escenògrafes Alba Cuñé i Agnès Pla, amb l’ajuda de l’associació de dones Nèvia, es van ocupar del vestuari i dels decorats. El músic Xesco Grau va ser l’encarregat de treure la pols a les cançons i dirigir el cor. La resta dels personatges principals van venir de la mà de veterans com Ignasi i Jordi Ribera, però també de gent nova com Marc Sala, Sisco Navasegú i gairebé una vintena més, entre àngels i diables. Guissona havia recuperat així la seua obra emblemàtica. Es notava a cada butaca, ocupada per gent directament o indirectament implicada en el projecte.

Aquesta localitat va començar a escenificar Els pastorets (El neixement del Salvador, d’Antoni Molins) el 1887, i els va portar a l’escenari de forma gairebé ininterrompuda fins al 1993. Només a mitjans dels 40 es van escenificar els de Folch i Torres un parell de vegades. L’obra es va transmetre de forma oral durant més d’un segle, per la qual cosa avui el text resultant té poc a veure amb l’original. Es va escenificar sense el director, Josep M. Grau; sense l’escenògraf, Jaume Rull, i sense el soft, Josep Batlle. Ja no hi són. Però les noves generacions han sabut recollir el testimoni i portar-lo dignament a escena. A platea, ni una cadira lliure. La gent va aplaudir llargament i de forma molt emotiva.

tàrrega

El Teatre Ateneu de Tàrrega va registrar divendres i ahir a la tarda un ple de gom a gom coincidint amb la representació d’Els pastorets, que a la capital de l’Urgell escenifica cada dos anys el grup de teatre BAT.

La readaptació de la tradicional obra de Folch i Torres s’ha consolidat per part dels joves directors Genís Farran i Carles Cabrera, en la qual “l’àngel no té ales i el dimoni no és roig”, motiu pel qual tots dos asseguren que “són uns Pastorets únics al territori”. El projecte va ser molt aplaudit pel públic, ja que “han aconseguit uns Pastorets més amens i divertits”.

S’ha de

destacar la involucració de diferents entitats locals, la qual cosa fa que es pugui veure damunt de l’escenari Lo Tossino, figura del bestiari popular de la ciutat, o les actuacions de l’Esbart Albada, de l’Associació Guixanet i d’Ondara Gospel.

La bona acollida de l’obra era esperable, ja que entre setmana, de forma anticipada, es van vendre totes les entrades. En el muntatge d’Els pastorets de Tàrrega participen unes cent seixanta persones.

Segons l’organització, “és la producció de teatre amateur de la ciutat amb més gent implicada”.

Aquest any, el grup de teatre local BAT celebra el seixantè aniversari de l’escenificació d’aquesta tradicional obra nadalenca.

Nombroses persones s’han implicat, directament i indirecta, en la recuperació de l’obra.

Nombroses persones s’han implicat, directament i indirecta, en la recuperació de l’obra.

Nombroses persones s’han implicat, directament i indirecta, en la recuperació de l’obra.

Nombroses persones s’han implicat, directament i indirecta, en la recuperació de l’obra.

tracking