El boicot dels estudiants a la presència d'empreses a la Universitat

Amb la intenció d’assistir a un acte públic sobre la relació Universitat - Empresa, vaig anar dimecres a la tarda al Rectorat. L’acte no es va poder portar a terme pel boicot mostrat per part de vuit estudiants –només vuit– que es manifestaven en contra de la presència de les empreses a la Universitat. Els seus crits i l’actitud inamovible van provocar la suspensió de l’acte per part del rector.

Apart de la falta d’educació i manca de respecte per les persones i institucions, la seva actitud em va afectar, com a professor i investigador, de forma particular i vaig constatar que aquests estudiants tenen un complet desconeixement de quina és la tasca real d’una universitat vers la societat. Han de saber que els pilars sobre els quals se sustenta la vida acadèmica són tres: docència, recerca i transferència. Totes les universitats del món, tant públiques com privades, fonamenten bona part de la seva activitat en la transferència de coneixement. Aquesta activitat és la que permet assolir el seu prestigi i associar-la a les altres dues components (recerca i docència). Sense aquesta transferència, quin rol tenen els avenços científics? Sense aquesta transferència, quin prestigi docent pot reflectir-se a les aules?

Com a professor d’universitat, vaig tenir una gran decepció i tristesa pels arguments que els estudiants mostraven en les seves proclames. El fet que les empreses estableixin convenis de recerca o d’innovació amb una universitat no sols s’ha veure com una cosa natural i benvinguda, sinó com un indicador de salut de la mateixa universitat. Cal veure l’interès de l’empresa per la Universitat com el lloc on poder trobar solució o resposta a problemes concrets i que l’empresa no pot portar a terme amb els seus mitjans o coneixements. A més, gràcies a convenis i serveis amb empreses, els grups de recerca podem tenir estudiants contractats mentre complementen la seva formació, podem tenir investigadors postdoctorals que no tindríem si depenguéssim només de les convocatòries públiques (molt escasses i restrictives), o fins i tot, podem obtenir finançament per poder realitzar projectes de fi de grau, treballs de fi de màster i tesis doctorals, amb contractes legals, transparents i d’acord amb els barems establerts.

Gràcies a la relació amb les empreses, la Universitat pot actuar de trampolí per a la futura inserció laboral dels titulats. No és oportú, per exemple, que una empresa participi en un màster altament especialitzat facilitant visites tècniques o participant en els seminaris del mateix màster? No és el paper de la Universitat el d’afavorir una bona formació i alhora la inserció laboral dels seus titulats? Com es pot crear aquest escenari sense el paper de les empreses? Val a dir, a més, que molts convenis amb empreses es realitzen gràcies al fet que els gerents o gestors de les empreses han estat precisament alumnes de la Universitat.

Em pregunto si els estudiants que no han permès la celebració de l’acte coneixen el que són els programes de Doctorats Industrials o el programes Torres Quevedo que s’implementen des de l’Administració? Saben els beneficis que aporta una càtedra Universitat - Empresa? Em pregunto també si saben que per participar en les convocatòries de projectes de recerca tant nacionals o europeus (amb fons exclusivament públics) és necessari comptar, com a partícips, amb empreses interessades en el projecte de recerca proposat?

Davant del seu desconeixement, l’actitud mostrada per aquests estudiants m’ha transmès pena, tristesa i decepció. Però només eren vuit. Espero que un dia en acabar els seus estudis i assolida una bona formació, puguin accedir a un lloc de treball. Fóra bo conèixer llavors també la seva visió de la Universitat.