Cibervulnerables

L’atac cibernètic massiu que es va detectar divendres a la nit i que no té precedents per la seua gran magnitud, segons la mateixa Europol, que ahir continuava investigant-ne l’origen –que tot apunta que estaria en pirates informàtics xinesos–, ha demostrat amb meridiana claredat com de vulnerables són en aquests moments des de governs fins a grans multinacionals, malgrat que tinguin sofisticats sistemes de protecció cibernètica. I és que el virus utilitzat en aquesta ocasió, denominat Wannacry, va afectar 125.000 ordinadors d’un centenar de països, amb perjudicis encara incalculables per al sistema de salut britànic, el ministeri de l’Interior de Rússia, el sistema informàtic dels trens alemanys, l’empresa Renault a França, la planta de Nissan a Sunderland i la seu de Telefónica a Madrid, només per posar alguns exemples, i amb conseqüències tan notables i importants com en el cas de la Gran Bretanya, amb caos en hospitals i, fins i tot, l’anul·lació d’intervencions quirúrgiques.

A l’espera de conèixer més dades tant de l’origen com de les conseqüències de l’atac cibernètic, és bo recordar les recomanacions de l’organisme encarregat d’aquests assumptes, en el cas espanyol l’Institut Nacional de Ciberseguretat, ja que qualsevol usuari és susceptible de ser víctima d’una pràctica que desgraciadament va en augment de forma alarmant per com de difícil resulta trobar els culpables i pels grans beneficis que, pel que sembla, proporciona als instigadors. En primer lloc, recorden que no s’ha d’obrir cap arxiu adjunt tant de correus electrònics d’origen desconegut com d’aquells que no s’hagin sol·licitat, alhora que s’aconsella eliminar-los sense obrir-los prèviament. En el cas d’haver-se infectat l’ordinador, cosa que comporta el segrest de la informació que conté, és important presentar denúncia i en cap cas pagar el rescat (que es demana en bitcoins, moneda virtual que no deixa rastre), ja que en absolut existeix la seguretat de recuperar les dades sostretes. Vivim en una era cibernètica i/o virtual en què tot passa a través d’ordinadors i sistemes informàtics, de forma que, en l’àmbit particular, és necessari estar en alerta en la mesura que sigui possible per evitar danys impredictibles.