Lleida duplica superfície de fruiters de pinyol des del 1990 i enfonsa la de llavor

Lleida ha duplicat la superfície destinada a la collita de préssecs, nectarines i paraguaians des de l’any 1990 i ara, amb factors com la pèrdua del mercat rus, viu una crisi estructural, amb un excés d’oferta que es tracta d’atallar amb un pla d’arrancada. La previsió és acabar amb 80.000 tones de fruita.

El mapa de la fruita de Lleida ha fet un gir en les últimes tres dècades, amb una reconversió clara. Des del 1990 les hectàrees destinades a produir poma i pera han baixat pràcticament un 43%, fins a quedar-se en 16.414, mentre que les de préssec i nectarina s’han duplicat, fins a les 18.756. L’increment d’oferta de la fruita de pinyol no quadra amb un consum escàs a l’Estat espanyol de tot just 3,65 quilos per persona i any, de forma que les exportacions són clau.

En aquest context, la pèrdua del mercat rus l’estiu del 2014, per raons de geopolítica, no de qualitat o saber fer del sector fructícola local, ha donat una estocada als resultats de l’agricultor. És en aquest context en el qual es posa en marxa el pla d’arrancada finançada en exclusiva per la Generalitat, amb el qual es preveu reduir unes 2.000 hectàrees de fruiters de pinyol.

La important oferta de fruita de pinyol es tradueix que els preus s’enfonsen a finals de juliol

Els productors receptors d’ajuts de producció integrada podran acollir-se també a les arrancades

L’objectiu és reduir l’oferta en unes 80.00 tones anuals, la mateixa xifra que venien consumint els russos perquè la crisi de resultats ha passat de conjuntural a estructural.

El creixement de les plantacions de fruita de pinyol aquests anys s’explica amb les bones condicions climàtiques de Lleida, al costat d’uns resultats econòmics que eren favorables. El problema, en certa mesura, arriba de la mà d’una falta de planificació, tant que ja pràcticament és una constant que a mitjans del mes de juliol baixin les cotitzacions perquè en aquestes dates l’oferta creix de forma important pel volum de plantacions que concentren la seua oferta a partir d’aquesta data.

Un altre exemple arriba de la mà dels paraguaians. Va representar una gallina dels ous d’or per als primers agricultors que van apostar pel préssec pla. Quan s’ha estès i generalitzat, el seu preu al mercat ja està molt poc diferenciat respecte al redó.

A tot plegat, cal sumar-hi una altra sèrie de condicionants per als resultats econòmics, tals com la meteorologia, que pot fer que les produccions de zones primerenques com Múrcia es retardin i es produeixi el temut solapament de collites, com ja va ocórrer fa tres anys. A la pràctica, l’oferta s’incrementa en unes dates concretes davant un consum insuficient i es produeix la temuda caiguda de preus.

Però hi ha més factors. Allò que l’aleteig d’una papallona pot provocar un tsunami a l’altre costat del món sembla complir-se. La crisi de Crimea i les sancions de la UE a Moscou acaba amb el tancament de fronteres russes a la fruita europea. O esmentat d’una altra forma, la geopolítica d’alts vols acaba amb els comptes de resultats dels pagesos de Lleida en números vermells. Guanyar el mercat rus va costar una dècada i ara aquest comprador s’ha esfumat i, a més, la producció ha continuat creixent. En aquest context, el departament d’Agricultura posa en marxa el pla d’arrancada de préssecs, nectarines i paraguaians. Sense finançament comunitari i després que el ministeri d’Agricultura deixés sense suport el projecte, la Generalitat ha optat per tirar-lo endavant en solitari.

El director general d’Alimentació, Carmel Mòdol, recorda que és la mesurada estrella del pla d’acció de la fruita, però no l’única. La conselleria destinarà 10 milions perquè els agricultors arranquin fins a 2.000 hectàrees de fruiters. En les enquestes prèvies, han sigut 800 pagesos els que han anunciat que s’acolliran al pla i que destruiran els fruiters de pinyol d’unes 1.700 hectàrees, el 90% a Lleida. La província eliminaria el 8% dels seus fruiters de pinyol. A l’arrancada podran adherir-se també els productors de fruita de pinyol acollits als ajuts de producció integrada, pels quals es van comprometre a mantenir les seues finques durant 5 anys, període que venç aquest 2019. En cas que arranquin abans del 20 de maig, rebrien els ajuts a finals d’any. Altrament, els percebrien entre 2020 i 2021.

Gir en el mapa fructícola de Lleida