El tall de llum arruïna 800 canals de porc i cent de vedells per la falta de xarxa de fred útil

La falta d’energia elèctrica ha provocat pèrdues milionàries en l’economia, però un dels sectors que ha tingut més problemes ha estat el lligat a la ramaderia, i de forma especial en el cas dels escorxadors. El president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, va explicar que Litera Meat i Fribín van veure com s’arruïnava el sacrifici de quatre-cents porcs i cent vedells perquè després del sacrifici es van trobar amb la falta d’energia elèctrica per moure les canals al sistema de refrigeració de les dos empreses de Binèfar, on treballen centenars d’empleats lleidatans. Es va trencar la cadena de fred i va obligar les dos empreses a tirar les 800 canals porcines i 200 de boví, va indicar Saltó.

De fet, la indústria càrnia ha xifrat en fins a 190 milions d’euros les pèrdues del sector per l’apagada elèctrica, segons les primeres estimacions de l’Associació d’Indústries de la Carn d’Espanya (Anice) i la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (Fecic). El sector carni preveu pèrdues immediates als escorxadors del valor dels animals atordits, però no sacrificats; aquells sacrificats, però no eviscerats, i els milers de canals que han quedat penjades en les línies de preparació de la canal o a les sales d’oreig.

D’aquesta forma, aquests animals ja han estat decomissats, juntament amb triperia, vísceres i, de manera significativa, en les indústries d’elaborats, les masses elaborades per a productes cuits i curats o els productes en forns.

A més, les associacions càrnies assenyalen que s’han registrat danys en maquinària, estacions de bombatge, depuradores, aparells electrònics i sistemes, entre d’altres.

Així, a primera hora d’aquest dimarts s’ha constatat com en algunes plantes encara no s’havia pogut restablir el subministrament elèctric, la qual cosa probablement incrementarà exponencialment les pèrdues d’una part considerable de les produccions emmagatzemades en cambres. En aquest context, Anice i Fecic han remès una carta a la secretària general de Recursos Agraris i Seguretat Alimentària del ministeri d’Agricultura, Ana Rodríguez Castaño, en la qual mostren la seua “més profunda preocupació” per l’impacte que ha tingut l’apagada.

En aquest context, el director general d’Anice, Giuseppe Aloisio, i el secretari general de Fecic, Ignasi Pons, confien que el Govern central pugui articular mecanismes de compensació i ajuts directes per mitigar el “gran perjudici econòmic produït en les indústries càrnies”.

Granges tecnificades i incertesa dels ramaders

El coordinador del pla de Lleida d’Unió de Pagesos, Néstor Serra, va explicar ahir que les granges, tant de porcí com avícoles, estan avui tecnificades amb, per exemple, sistemes de ventilació forçada per garantir el benestar dels animals. La majoria compta amb grups electrògens per poder afrontar possibles talls elèctrics, però la incertesa i falta d’informació dilluns va posar en problemes moltes d’aquestes granges que no tenien el carburant necessari, “pensant que seria un problema de sis hores”. Van haver de bregar amb el fet que els ramaders no rebien possibles alarmes tècniques de la situació a les explotacions, com pot ser precisament una variació anormal de la temperatura. Va apuntar que dilluns, una vegada més, es va posar de manifest la distància entre el món de la ciutat i els pobles, amb la desconnexió i falta de comunicació a l’àmbit rural, va assenyalar. “Dilluns només es parlava de trens, quan nosaltres estàvem carregant porcs per alimentar la població,” es va queixar. A més, va apuntar que el tall elèctric ha provocat alguns danys, com plaques fotovoltaiques cremades o motors elèctrics també danyats per efecte de la baixada de tensió elèctrica.

Les centrals descarten afectacions a la fruita en cambres

Les centrals fructícoles de Lleida descarten, en principi, grans afectacions en la seua producció per la gran apagada elèctrica de dilluns. Així ho va explicar ahir el director de la patronal del sector català, Afrucat, Manel Simon. Tret dels problemes informàtics i de personal que no va poder treballar per la falta d’electricitat, “les cambres en general han jugat amb el seu propi pulmó”, va dir. Es referia així al fet que la clau va ser no obrir i tancar ni entrar i sortir de les cambres per evitar que perdessin fred. “Passa com amb la nevera i el congelador que tenim a casa, és clau no obrir-lo per evitar que els aliments vegin incrementada la temperatura”, va dir. Per això, va apuntar que la producció emmagatzemada encara a les cambres frigorífiques lleidatanes es troba en perfecte estat.

A més, va posar de manifest que hi ha empreses que compten amb plaques solars per al seu proveïment i “van poder continuar treballant durant les hores en què hi havia llum natural i insolació suficient. Van poder treballar com si fossin una illa” energètica, va apuntar. Malgrat que va dir que era aviat per a una valoració tancada, va descartar incidències destacables.