AGRICULTURA
Almenys 35 granges en traspàs al Pirineu al no tenir relleu generacional
Iniciativa per buscar joves que n’agafin les regnes quan els propietaris es jubilin. La Taula de Treball pel Relleu Agrari acompanya en el procés

Imatge d’una granja en traspàs a Espaén amb alguns interessats en explotar-la. - C.SANS
Almenys 35 granges de vaques i ovelles de les comarques del Pirineu es troben actualment en traspàs al no tenir relleu generacional. La Taula de Treball pel Relleu Agrari busca joves interessats a donar continuïtat a aquestes explotacions ramaderes quan els seus propietaris es jubilin, si bé són pocs els que arriben a culminar el procés.
El Pirineu lleidatà té almenys 35 explotacions ramaderes els propietaris de les quals es plantegen tancar i busquen un relleu al capdavant del negoci. La majoria d’aquestes granges es concentren a les comarques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Aquestes són les xifres de l’últim balanç elaborat per l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya. Es basen en sessions de sensibilització que han organitzat, així com en consultes que han rebut per telèfon o durant un viatge d’intercanvi que van fer a França l’any passat per conèixer alguns dels casos d’èxit de relleus d’aquest tipus en aquesta regió.
Laia Batalla, directora de l’Escola de Pastors i Pastores, va explicar que la xifra d’explotacions sense continuïtat garantida “és sens dubte més gran” que les que tenen comptabilitzades, “tenint en compte que no hem fet prospecció a la resta de comarques catalanes”. El centre impulsa la Taula de Treball pel Relleu Agrari al Pirineu, que busca coordinar estratègies que afavoreixin el relleu generacional. Les granges a la recerca de nous ramaders són ovines i bovines, i les edats dels propietaris que busquen passar el testimoni a altres persones oscil·la entre els 66 i els 73 anys.
Batalla va apuntar que, si bé hi ha interessats a assumir la gestió de granges que ja funcionen, “a la pràctica, i a mesura que avancen els contactes, molts acaben fent marxa enrere i no estan disposats a fer-ho per tot el que significa”. “Veuen que seria la millor opció, la més viable, però decideixen aturar el procés o fins i tot no arribar ni a començar-lo”, afegeix.
Una estratègia de l’Escola de Pastors és afavorir pràctiques d’alumnes en explotacions que busquen un relleu. “Cal tenir en compte que perquè surti bé el procés cal confiança, el propietari vol saber a qui encomana el treball de la seua vida”. “La majoria no tenen capacitat per tenir personal contractat a qui pugui interessar-los el traspàs, i per això proporcionem alumnes en pràctiques, amb qui treballen colze a colze quatre mesos, per generar aquesta confiança i adaptació prèvia necessàries”, diu.
La Taula de Treball pel Relleu Agrari al Pirineu és una iniciativa impulsada des de diferents agents del territori, dinamitzada per l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya i avalada pel departament d’Agricultura. Naix amb l’objectiu de coordinar accions i estratègies per afavorir el relleu generacional d’explotacions agràries. Laia Batalla, una de les responsables, valora que “un projecte que t’encaixi, que ja funciona i que té un recorregut sempre serà la millor opció i allà sempre guanyaran els pros als contres”.
Batalla apunta que el problema més gran rau en el fet que “les d’ara són les primeres generacions que traspassen alguna cosa molt de la família a algú aliè”. “No hi ha res preparat, no hi ha experiència, ni a nivell burocràtic, ni a nivell de govern”, explica. “A mesura que tinguem més referents, tot serà més fàcil”, afegeix. Fan un acompanyament perquè els propietaris “visualitzin com serà el traspàs i pensin en el seu projecte de jubilació”.
La pròxima visita de portes obertes, després de la de la setmana passada a l’Alt Urgell, es preveu a la primavera al Pallars Jussà.