RAMADERIA
Miquel Molins, vicepresident de Veterinaris d'Espanya: «La bioseguretat de les granges de Lleida és molt alta»
El lleidatà Miquel Molins, president del Col·legi Oficial de Veterinaris de Lleida i vicepresident del Consell General de Col·legis de la Professió Veterinària d’Espanya, destaca el “paper essencial de la veterinària” en la protecció de la salut animal, la bioseguretat i la defensa del sector ramader després de l’aparició de la peste porcina africana (PPA). Reafirma que el sector porcí de la província té molt múscul en matèria de prevenció i que la seua evolució quant a seguretat és molt elevada, encara que el risc zero no existeix.
«La bioseguretat de les granges de Lleida és molt alta» - JORDI ECHEVARRIA
Vostè, que coneix de prop la realitat sanitària del sector porcí al territori, quin risc real veu que la PPA arribi a explotacions de Lleida en les properes setmanes o mesos?
El risc sempre existeix; és una cosa que no podem eliminar del tot. Tanmateix, la ràpida actuació en la contenció del focus va ser clau per evitar que s’estengués a altres zones i, especialment, a les granges. També és cert que el nivell de bioseguretat de les nostres explotacions és molt alt. En els últims anys s’han aplicat protocols de prevenció i control que funcionen bé i que redueixen molt les possibilitats de contagi. A més, el personal segueix aquestes mesures de forma rigorosa, la qual cosa contribueix a mantenir la situació sota control. Tot això ajuda que, quan apareix un cas com aquest, es pugui respondre de forma ràpida i eficaç.
Els casos detectats a Collserola provenen de senglars. S’està actuant amb prou contundència en el control de la fauna salvatge o farien falta mesures addicionals per evitar que el virus es desplaci cap a zones productores?
Aquí hem pecat de confiança. Sabem des de fa temps que existeix una superpoblació d’aquesta espècie i, malgrat això, no s’ha actuat amb prou rapidesa. A més, els senglars estan superant totes les barreres. Han entrat als municipis, s’han alimentat de residus i han perdut bona part de la por de la presència humana. El problema és que, quan troben un lloc on tenen menjar i tranquil·litat, tendeixen a quedar-s’hi i a reproduir-se. Això provoca que la població continuï creixent i que cada vegada resulti més difícil controlar la situació. És un fenomen que ja hem vist en altres zones i que requereix mesures constants i ben coordinades.
Des de la seua experiència gestionant programes de sanitat animal, com valora el nivell actual de bioseguretat de les granges de Lleida? Quins punts febles caldria reforçar de manera immediata?
La bioseguretat de les nostres granges és molt alta, la qual cosa ens permet afrontar situacions com aquesta amb certa tranquil·litat. Des del primer moment s’estan analitzant els casos i provant d’identificar el possible origen d’aquest positiu. Resulta cridaner perquè és una zona molt boscosa, però la hipòtesi que cobra més força és la coneguda com a “teoria de l’entrepà”.
Tot i així, les nostres explotacions estan molt controlades, independentment de la seua mida, ja tinguin 20 porcs o 20.000. En totes se segueixen protocols estrictes i s’actua amb rapidesa quan sorgeix qualsevol sospita. En aquest cas, s’han realitzat PCR a tots els animals per descartar nous contagis i s’han reforçat les mesures preventives.
Diria que les granges estan en un nivell alt de preparació, o encara queda marge important de millora?
Lleida ha millorat moltíssim durant els últims anys. Som un productor molt important a nivell europeu i som molt conscients de la importància de la bioseguretat. La imatge tradicional d’una granja de porcs bruta, plena de fang i excrements ja no correspon a la realitat. Ara existeix un control molt estricte, no es pot entrar amb res.
Si demà es confirmés un cas positiu a la província, quin seria el protocol a seguir?
La resposta és senzilla: en un cas així caldria sacrificar tots els animals de l’explotació i monitorar de forma exhaustiva tot el seu entorn per evitar qualsevol possible propagació. És un protocol dur, però necessari quan es tracta de malalties que poden afectar altres granges i comprometre l’activitat del sector.
En qualsevol cas, Lleida està ben preparada per afrontar situacions d’aquest tipus. Es treballa des de fa anys amb plans de prevenció i resposta que permeten actuar amb rapidesa i coordinació. Esperem que mai no hàgim d’aplicar-los en un escenari real, perquè estem parlant d’un sector clau per a l’economia de la província i un problema així tindria un impacte evident.
Mirant a mitjà termini, quines lliçons hauria d’extreure la població després d’aquest episodi?
Cal donar el valor que es mereix al treball dels equips de veterinaris que han estat i continuaran sent sobre el terreny. A la població, el consell més raonable és el més senzill: no deixar menjar en llocs on pugui accedir la fauna silvestre. Per a això existeixen els contenidors, i és important que estiguin ben tancats. Els senglars han après a buscar menjar a les zones poblades i, si troben fàcil accés a residus, tornaran una vegada i una altra.
