Agroinfluencers: la veu del camp

A les comarques de Lleida, entre cultius i tractors que no entenen d’horaris, s’està obrint camí una nova generació de joves pagesos que ha decidit mostrar la realitat del camp allà on tothom mira: les xarxes socials. Aquest és el cas de Jordi Majós, d’Almenar, i Marc Guilanyà, de Gimenells, ambdós dedicats al cultiu del cereal i que han optat per donar visibilitat a una feina que moltes vegades queda amagada darrere dels lineals dels supermercats. “Jo vaig començar compartint quatre fotos i vídeos del meu dia a dia, de les coses boniques, però també de les coses lletges que té l’agricultura, com fer durant algunes temporades jornades laborals de 14 hores”, explica Guilanyà, de 26 anys.

Però el que va començar gairebé com una afició s’ha convertit en una via de divulgació, conscienciació i defensa de la producció local mostrant la realitat del camp sense filtres i transmetent una idea essencial: que darrere dels aliments que consumim diàriament hi ha persones, esforç i molta dedicació. “La gent ha de saber i ser conscient del que porten a taula”, explica Majós, de 38.

A causa de la tasca que realitzen a través del seu contingut, ambdós han estat nominats per segon any als Premis Agroinfluye, que reconeixen la divulgació del sector primari i la visibilització del seu dia a dia als ciutadans a través de les xarxes socials. Competeixen amb altres “agroinfluencers” de tot l’estat a la categoria Sempre al núvol 4.0, que guardona aquells que es dediquen a mostrar eines, nova maquinària i innovacions aplicades a l’agricultura o la ramaderia. La gala d’entrega dels guardons d’aquest any se celebrarà el 3 de març a Sevilla. En l’anterior edició, Guilanyà es va alçar amb un premi especial destinat a impulsar microinfluencers.

Un dels objectius implícits del treball que porten a terme a les xarxes socials també és atansar els joves al sector, però això és una tasca que resulta complicada. “Cada vegada som menys els que decidim dedicar-nos al camp, perquè començar des de zero és gairebé impossible”, afirma Guilanyà, que creu que internet també els dona un espai per a la reivindicació. Entre les més repetides es troben la necessitat de comptar amb ajuts reals perquè els joves que vulguin dedicar-se a l’agricultura puguin fer-ho i una reducció de l’excés de la burocràcia i càrrega impositiva. “Hi ha joves amb passió, talent i ganes de professionalitzar-se, però si les institucions no els faciliten les coses, és molt difícil”, asseveren, recordant que “sense joves al camp no hi ha futur, perquè sense productes de proximitat no hi ha país”.

Producció local

Per aquesta raó, a través del contingut que pengen a les xarxes socials busquen conscienciar els ciutadans de la importància d’apostar per la producció local. “És essencial que la gent miri les etiquetes del que compra, que aposti pels productes locals”, insisteix Majós, que denuncia competència deslleial que els productors tenen respecte als aliments que arriben d’altres països. “El que arriba de fora moltes vegades no passa uns controls tan exigents com els que ens exigeixen a nosaltres”, denuncia.

Hi ha persones que, sense saber-ho, canvien el clima d’una sala amb només entrar. No per poder ni per carisma impostat, sinó per l’energia que transmeten. Per com et miren, com t’escolten, com et fan sentir. Això és ressonància: l’art de connectar emocionalment amb els altres des de la veritat d’un mateix. I és també el cor del lideratge que transforma.

La neurociència ha demostrat que les emocions són contagioses. Quan un líder gestiona bé les seues, eleva les dels altres. Daniel Goleman li va dir lideratge ressonant, i el va vincular a la intel·ligència emocional: autoconsciència, empatia, regulació emocional, habilitat social.

Model PICE

D’altra banda, el model de lideratge autèntic, validat per la Universitat Harvard, ens recorda que un lideratge sòlid comença dins d’un mateix: amb honestedat, reflexió i decisions ancorades en valors. El meu model PICE –Personal, Interpersonal, Cognitiu i Ètic– naix precisament d’aquesta connexió: unir l’autenticitat profunda del líder amb la seua capacitat de generar impacte real i sostenible. Perquè ser líder no és tenir un càrrec, és triar cada dia com ser.

El model PICE no és només una estructura teòrica: és una guia pràctica d’impacte. Quan el líder conrea la seua dimensió personal, enforteix l’autoconeixement, regula les seues emocions i lidera des del seu centre, no des de la reacció. Al desenvolupar la seua dimensió interpersonal amb transparència i empatia, genera confiança.

Quan pren decisions des de la reflexió (dimensió cognitiva), transmet seguretat. I quan actua amb coherència ètica, inspira. El resultat? Equips que se senten vistos, valorats i protegits. Equips que s’alineen, que cooperen, que aporten més del que se’ls exigeix. Organitzacions que ja no necessiten motivar amb por ni amb incentius buits, perquè han conreat el més poderós: el compromís emocional. I això, més que cap indicador, és el veritable motor del creixement sostenible.

Vivim temps incerts, on el cinisme sembla de vegades més segur que l’esperança. Però també vivim un moment de l’any que ens convida a mirar amb uns altres ulls. Nadal no és només una tradició: és una pausa carregada de sentit. Una oportunitat per resetejar, per reenfocar, per tornar a preguntar-nos qui volem ser.

Liderar des de la ressonància i l’autenticitat no és fàcil. Requereix valentia per escoltar-se, humilitat per reconèixer errors i confiança en el talent propi i aliè. Però la recompensa és enorme: una cultura més humana, més inspiradora, més sana. Persones que treballen amb propòsit. Equips que creuen en el que fan. Resultats que duren perquè naixen de la coherència.

Avui més que mai, necessitem líders que s’atreveixin a triar el bon camí. No el més fàcil, ni el més ràpid. Sinó el que construeix. El que escolta abans d’imposar. El que inspira sense manipular. El que diu la veritat, encara que faci mal. El que mira a les persones i veu potencial i no recursos.

Aquest camí està obert a tothom. No fa falta un màster ni un càrrec directiu. Només fa falta prendre una decisió: ser part de la solució. I confiar que cada acte petit –una paraula, un gest, una decisió justa– pot transformar el dia d’algú. I amb el temps, el clima d’una organització, o fins i tot d’un país.

Els meus desitjos per a aquest Nadal són que no només intercanviem regals, sinó també mirades sinceres, agraïments pendents i promeses de millora. Que el lideratge comenci a casa, en com tractem els nostres, en com ens parlem a nosaltres mateixos. Perquè liderar no és un rol, és una manera de ser al món.

I tu, quin camí tries?