ELECCIONS AGRÀRIES
Unió de Pagesos guanya les eleccions agràries a tot Catalunya excepte a Lleida, on s'imposa JARC, 2a força
Asaja, Assemblea Pagesa i UPA es queden sense representació a la Taula Agrària

Un home vota a Lleida.
Unió de Pagesos ha guanyat les Eleccions Agràries 2026 amb un total de 4.417 vots, que representen un 47% dels sufragis emesos, amb el 100% del vot escrutat. JARC s'ha situat en segona posició amb 2.822 vots, un 30% del total, mentre que les tres candidatures restants —Asaja amb un 11%, Assemblea Pagesa amb un 5% i la Unió de Petits Agricultors amb un 1,9%— no assoliran representació a la Taula Agrària. La participació ha estat del 54,78%, amb 11.709 votants d'un cens de 21.374 professionals del sector primari.
Els resultats generals mostren un retrocés d'Unió de Pagesos respecte als comicis del 2021, quan va obtenir el 55,82% dels vots. Tot i això, el sindicat manté la primera posició i conserva la seva hegemonia al sector agrari català. JARC ha mantingut pràcticament els seus resultats anteriors, quan va aconseguir el 30,15% dels sufragis. El vot nul ha assolit un 20%, promogut per Revolta Pagesa, mentre que el vot en blanc ha representat un 5% del total.
La plana de Lleida ha marcat l'excepció en el mapa electoral, ja que ha estat l'única demarcació on JARC s'ha imposat a Unió de Pagesos. El sindicat de Joves Agricultors i Ramaders ha aconseguit un 42,18% de suport en aquesta comarca, mentre que UP s'ha quedat amb un 33,18%.
Resultats per zones de la demarcació de Lleida
Més enllà de la plana, a l'Alt Pirineu, Unió de Pagesos ha obtingut 345 vots, un 43,83% del total, seguit de JARC amb 232 vots i un 29,47%. A la Vall d'Aran, UP ha aconseguit 7 vots, el 50% dels sufragis emesos. I al Solsonès, el sindicat guanyador ha assolit una victòria àmplia amb 130 vots, el 65,65%, mentre que JARC s'ha quedat amb 33 vots, un 16,66%.
Què determinen aquestes eleccions?
Les Eleccions Agràries són l'instrument per escollir les organitzacions sindicals que participen activament de la interlocució amb la Generalitat en espais com la Taula Agrària, creada el 2012. També determinen la representació a les divuit taules sectorials —entre les quals destaquen les de fruita, flor i planta ornamental o oli—, el Consell Català de l'Alimentació, el Consell de Caça de Catalunya i les juntes consultives de les reserves nacionals de caça, entre d'altres òrgans.
La representativitat s'estableix a partir del percentatge de vots obtinguts per cada candidatura, que ha d'assolir almenys el 15% dels vots emesos per tenir presència als òrgans de representació. Aquest llindar deixa fora, un cop més, Asaja, que s'ha quedat a les portes amb l'11% dels vots, la mateixa xifra que va obtenir el 2021 quan va aconseguir l'11,69%. La representació sindical serà efectiva durant els pròxims cinc anys i marcarà la interlocució del sector amb l'Administració catalana.