Justo Minguella, cerealista: «Conrear cereal s’ha convertit en una activitat insostenible per a l’agricultor»
Per a Justo Minguella, la situació actual del sector del cereal és insostenible sense una millora significativa en els preus o una reducció dels costos de producció.
Justo Minguella assegura que molts productors de cereal sobreviuen gràcies a altres activitats.
Just Minguella, agricultor de Vilagrassa, resumeix amb preocupació la situació que viuen moltes explotacions cerealistes. “Cada any els costos de producció pugen més i, en canvi, el preu del gra continua baixant”, assegura. Una combinació que, segons ell, porta al límit els productors, que intenten mantenir l’activitat malgrat treballar amb marges negatius.
En els últims mesos, els increments més notables s’han produït en els carburants i els abonaments. El gasoil agrícola, afectat per la inestabilitat internacional i especialment per la guerra a l’Orient Mitjà, ha passat de 0,79 euros per litre al març de l’any passat a 1,33 euros, la qual cosa suposa un augment de gairebé un 70%. “Fer les mateixes tasques amb el tractor costa ara 11 euros més per hora que fa un any”, detalla Minguella.
També s’encareixen els fertilitzants: “L’adob més comú ha passat de 425 a 490 euros per tona (un 15% més), i els més complets, de 510 a 580 euros en tan sols un any i això abans de la guerra”, destaca. A tot això se sumen els fitosanitaris, els recanvis, les assegurances agràries i els serveis administratius. Fins i tot el terme fix del regadiu del canal Segarra- Garrigues s’ha incrementat un 2,9% enguany, situant-se en 124 euros per hectàrea. 2019 en pagàvem 106”, recorda l’agricultor.
Davant d’aquest augment generalitzat de despeses, els preus del cereal continuen baixant. L’ordi s’ha reduït de 225 a 205 euros per tona –un 9% menys– i el blat es manté en xifres similars. En el cas del panís, els preus s’han estabilitzat entorn dels 220 euros per tona, després d’haver-se pagat a més de 300 fa entre quatre i cinc anys. Segons Minguella, “sembrar cereal avui significa assumir pèrdues des del primer dia”, una situació agreujada per la reducció dels ajuts de la DUN. Altres cultius, com l’olivera i l’ametller, resisteixen una mica millor, malgrat que tampoc no es deslliuren de les oscil·lacions. La vinya, per la seua part, arrossega dos campanyes amb preus a la baixa després de diversos anys positius. “En general, tot va al revés: pugen les despeses i baixen les vendes”, resumeix aquest agricultor de Vilagrassa, que lamenta que la rendibilitat del cultiu sigui cada vegada menor.
Minguella afirma que la falta de rendibilitat obliga molts productors a sobreviure gràcies a activitats complementàries, com les granges, que ajuden a compensar les pèrdues. “Si no fos per les explotacions ramaderes, moltes finques de cereal ja haurien tancat, és com el refrany que diu: «No posis tots els ous en una mateixa cistella»”, assegura. Segons explica, els ajuts de crèdit impulsats per l’Institut Català de Finances en el seu moment també van contribuir a alleujar la tresoreria mentre que d’altres estiren estalvis.
L’agricultor recorda que aquesta tendència no és nova. “Fa més de quaranta anys el blat es pagava a unes 42 pessetes el quilo, la qual cosa equival a uns 250 euros per tona. En canvi, el gasoil costava 5 pessetes el litre.
Avui el cereal es ven al mateix preu que llavors, però totes les despeses s’han multiplicat”, explica. Per a Justo Minguella, la situació actual del sector del cereal és insostenible sense una millora significativa en els preus o una reducció dels costos de producció. “Competir amb països com Ucraïna és impossible. Si no es busquen alternatives, el cultiu de cereal no tindrà futur”, conclou.
