Viatge a l'espiritualitat de l'Índia

És el segon país més poblat del món i es percep des del primer moment; la gent inunda els carrers totes les hores del dia i de la nit i el trànsit és caòtic”, expliquen el Josep Maria Gallego i la Vanesa Badia a la tornada del seu viatge pel nord de l’Índia.

“Els seus costums i vida diària ens van fascinar, començant per la fe en l’hinduisme en tots els nivells de la societat (que contrasta amb la nostra realitat, en la qual la pràctica de la religió és cada dia més minoritària) i la seua filosofia de vida. Es desperten cada dia abans que surti el sol per realitzar els seus asanes de ioga, meditar, pregar i fer ofrenes als déus. Les 5.00 a.m. és l’hora més sagrada per a l’hinduisme.”

L’estada a Varanasi del Josep Maria i la Vanesa va coincidir amb la celebració del mes de Shiva, de manera que van observar  com la ciutat s’omplia de pelegrins vestits de color taronja i descalços. “Aquest color demostra l’abstinència dels plaers mundans i la recerca de la il·luminació. Després d’omplir garrafes d’aigua de la Mare Ganga (Ganghes), se les enduen per oferir-les al déu Shiva del temple de la seua localitat.”

Va ser aquesta ciutat, Varanasi, la que més els va captivar, per la bullícia de pelegrins, tot i que ja havien arribat els monsons. “Vam presenciar l’Aarti, un ritual que ens va posar la pell de gallina tant per la multitud de devots com per la música i les ofrenes que els sadhus (monjos) oferien als déus.” A més, van tenir l’ocasió d’observar  cremacions als peus del riu sagrat. “Vam aprendre com els hinduistes viuen l’experiència de la mort a la vora del mateix riu on es dutxen, renten els llençols, beuen aigua, pesquen...”

Destaquen també com cada diumenge els principals diaris del país publiquen anuncis per concertar matrimonis, enviats pels pares dels futurs nuvis, amb dades sobre el seu fill/a, edat, estudis, casta i els requisits del pretendent.