Els reis mags per a la UD Lérida no eren una innocentada
Un càstig esportiu va portar Basora, Gonzalvo i Moreno del Barça al Camp d’Esports per evitar el
descens || La premsa local va donar la notícia un 28 de desembre i no se la va creure ningú
Fèlix Larrosa, Carmelo Mòdol, Esquerda, Gonzalvo III, Jarque, Gensana i Gascó. Acotxats, Basora, Ribelles, Guillamón, Moreno i Arocena. El Lérida va acabar salvant la categoria.
L’encara Unión Deportiva Lérida, el nom no es normalitzaria fins finals dels 70, va poder presumir de tenir a les seues files ni més ni menys que tres internacionals, Estanislau Basora, Mariano Gonzalvo i Tomás Hernández, Moreno. Tres futbolistes que ho havien guanyat tot al FC Barcelona i que després d’una polèmica decisió del seu llavors tècnic, l’hongarès Franz Platko, aquell a qui el 1928 Rafael Alberti li va dedicar una oda després de la final de Copa davant de la Reial Societat, van acabar cedits.
Moreno, Gonzalvo i Bàssora en el Camp d’Esports, en foto acolorida
L’amistat del president lleidatà Josep Servat amb el del Barça, Francesc Miró Sans, va fer que el club blaugrana “prestés” els tres jugadors, que estaven apartats de l’equip, a un Lleida que al grup Nord de la Segona Divisió, aquella temporada 55-56, estava en places de descens. Basora, Gonzalvo i Moreno van aconseguir el seu objectiu, la permanència dels blaus.
La notícia que no es va creure ningú.
El més curiós del cas és que la notícia es va publicar a La Mañana, llavors l’únic diari existent a la ciutat, el 28 de desembre i la gran majoria dels lectors no se la va creure pensant que es tractava d'una innocentada. No va ser fins l'endemà, que es va fer la presentació oficial a les oficines del club, a la plaça Sant Francesc, que es van adonar que tot era veritat.
Al Lleida, Basora, Gonzalvo i Moreno van coincidir amb Enric Gensana que, a la temporada següent, fitxaria pel Barça; el lleidatà Ribelles, exinternacional, que havia tornat a casa, i el porter Fèlix Larrosa, pare de l’actual alcalde.
