El secret més mal guardat de Barcelona '92

La veritable atracció dels Jocs Olímpics de Barcelona van ser, sense cap dubte, els components de la selecció de bàsquet dels Estats Units. El denominat Dream Team va viatjar amb un únic objectiu: recuperar l’or que havia perdut a Seül '88 davant de la Unió Soviètica. I sí, van arribar, van veure i van vèncer.

Van guanyar els seus vuit partits i en tots ells van passar dels cent punts anotats. No era per a menys. Amb Chuck Daly com a entrenador configuraven un equip de llegenda. Magic Johnson, Michael Jordan, Larry Bird, David Robinson, Christian Laettner, Patrick Ewing, Scottie Pippen, Clyde Drexler, Karl Malone, John Stockton, Chris Mullin i Charles Barkley.

Aquests dies s’ha vingut publicant que, a més de jugar i guanyar, també l’hi van passar en gran. Sorprenent que es digui ara quan a la Vila|Vil·la Olímpica, i en la de Prensa, era un secret a veus. Van ser els únics que van viatjar amb les seues famílies (xicotes|núvies, manilles|esposes, fills...) i els únics que no van aterrar en el Prat, sinó a Reus per fugir dels mitjans de comunicació. Van tancar un hotel, l’Ambassador, a prop de les Rambles, per a ells sols (van ocupar 80 de les seues 98 habitacions) i es van desplaçar a l’Olímpic de Badalona amb autocar amb vidres|cristalls fumats i sol es van deixar veure en la pista i en les preceptives rodes de premsa.

A preguntes de l’enviat especial de SEGRE als Jocs Olímpics, Magic Johnson va assegurar que no havia vingut a Barcelona de vacances, sinó a jugar i a fer disfrutar als espectadors que omplien el pavelló (Michael Douglas, Jack Nicholson o Spike Lee van venir a veure’ls). No va ser del tot cert. Després dels partits transvasaven més de dos caixes de cerveses; Charles Barkley va portar de cap els seus guardaespatlles amb les seues escapades a una hamburgueseria pròxima a l’hotel i alguns dels jugadors es van fer habituals a la mítica sala Bagdad.