SEGRE

INFRAESTRUCTURES CARRETERES

Lleida té 600 quilòmetres de carreteres perilloses i l'N-230 i la C-14, les pitjors

Lleida té 670 quilòmetres de carreteres perilloses, la qual cosa representa el 25% de Catalunya, segons l’estudi EuroRAP. Entre les vies amb més risc d’accidents hi ha l’N-230, que ocupa la segona posició entre les de més risc d’Espanya, i la C-14, la cinquena de Catalunya. Lleida és la quarta província amb més perillositat de tot l’Estat.

Imatge de l’N-230 a Alfarràs, una de les carreteres més perilloses d’Espanya.

Imatge de l’N-230 a Alfarràs, una de les carreteres més perilloses d’Espanya.MAGDALENA ALTISENT

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Lleida té més de sis-cents quilòmetres de carreteres perilloses, segons el mapa de risc inclòs a l’estudi EuroRAP, que analitza la sinistralitat de la xarxa viària catalana i de l’espanyola. Aquesta xifra suposa al voltant del 25 per cent dels 2.195 quilòmetres de carreteres amb més risc detectades a Catalunya. Entre els trams analitzats, el 44 per cent dels que estan situats a Lleida són de risc elevat o molt elevat i aquestes xifres suposen un increment del 4 per cent respecte al 2016. Del total de quilòmetres perillosos i que figuren al mapa de l’informe, uns quatre-cents corresponen a una trentena de trams de vies amb risc molt alt d’accident greu o mortal, entre les quals hi ha la C-14, la C-13 i el port de la Bonaigua, entre d’altres. L’N-230 entre Vilaller i el límit de la província en direcció Lleida ocupa la segona posició de l’estudi de les carreteres més perilloses que són titularitat de l’Estat i en total aquesta infraestructura compta amb 142 quilòmetres que són de risc alt o molt alt (gairebé tota la carretera). D’altra banda, a l’N-260 o Eix Pirinenc es consideren de risc diversos trams.

Així mateix, la C-14 entre Ponts i Bassella és la cinquena de Catalunya pel que fa a perillositat, amb una mitjana anual de 3,7 accidents mortals. Així mateix, Lleida és la quarta província amb més quilòmetres perillosos a la xarxa de carreteres de Foment, amb un 31%, més del doble que la mitjana espanyola (12%) i només superada per Osca (52%), Terol (43%) i Lleó (32%). A més, l’enllaç de l’autopista AP-2 a Fraga és el tercer tram de l’Estat amb més accidents de vehicles pesants. No obstant, aquesta autopista entre el límit amb Aragó i el peatge d’Alfés és un dels deu punts de menys risc a Catalunya. L’estudi, elaborat pel RACC i altres clubs europeus i que ha analitzat un 53% de la xarxa viària catalana (12.075 quilòmetres), constata que el risc d’accident en una carretera convencional (un carril per sentit) és quatre vegades superior que en autovies o autopistes. Així mateix, els accidents de moto i ciclomotor han augmentat un 45% des del 2013 i han estat involucrats en el 43% dels sinistres amb morts i ferits lleus.

La quarta província amb més punts negres de l’Estat

Lleida és la demarcació amb més quilòmetres de carreteres perilloses de tot Catalunya, un 44 per cent del total analitzat, lluny de Barcelona (34%), Girona (31%) i Tarragona (28%). Així mateix, la demarcació ocupa la quarta posició pel que fa a la perillositat de les carreteres titularitat de l’Estat. Val a recordar que aquest any a mitjans del mes de novembre s’havia registrat la xifra més alta de víctimes en accidents de trànsit des del 2015, amb 36 morts. El 2017 en van ser 34 fins al 18 de novembre. Aquest augment de les morts és encara més alt a nivell de Catalunya, amb 172 víctimes, que representen un 20% més respecte a l’any passat. Entre les vies amb més risc, la C-14, l’N-230 i l’N-260 són infraestructures que any rere any apareixen a l’informe del RACC, encara que també s’ha de destacar l’LV-2001 entre Mollerussa i Juneda (amb una mitjana anual de dos accidents greus) i l’L-303 entre Cervera i Agramunt (2,3 sinistres a l’any).

Foment encara estudia les al·legacions a la millora de l’N-230 El síndic d’Aran, Carlos Barrera, va explicar ahir que encara esperen rebre una resposta del ministeri de Foment en relació amb les al·legacions que van presentar al projecte de millora de la carretera N-230. En aquest sentit, Barrera va apuntar que la delegada del Govern, Teresa Cunillera, els va assegurar que Foment estudia les propostes del territori. En concret, el Conselh Generau, ajuntament de Vielha, Diputació i Generalitat reclamen la variant oest de Vielha amb un túnel de 5,2 quilòmetres per sota del bosc de Baricauba. Així mateix, Barrera va exigir una millora immediata de la via per reduir-ne la sinistralitat.

Imatge de l’N-230 a Alfarràs, una de les carreteres més perilloses d’Espanya.

Imatge de l’N-230 a Alfarràs, una de les carreteres més perilloses d’Espanya.MAGDALENA ALTISENT

tracking