Sara Bailac: «Marcar-nos terminis no ens ajuda»

Ha tingut temps de celebrar Sant Jordi?

Sí, entre parada i parada d’Esquerra. M’he comprat dos llibres: Els llits dels altres, d’Anna Punsoda, de Concabella, i el de Marta Orriols, Aprendre a parlar amb les plantes.

Una candidata firmava ahir exemplars de la Constitució. L’hauria comprat?

La tinc des que me la van fer estudiar a la carrera.

A Twitter ha penjat el seu currículum, molt ampli per cert. Entre moltes altres coses diu que va treballar de teleoperadora...

Sí. Mentre estudiava, feia enquestes per telèfon per pagar-me la carrera. M’hauria agradat fer enquestes polítiques però eren estudis de mercat.

Es presenta al Senat. S’hi veu?

Sí! És una cambra que sempre ha estat molt masculinitzada i amb gent gran. Ara podem portar-hi aire fresc, amb una dona, jove i lleidatana.

El 2015 Rufián va dir que anava al Congrés per estar-hi divuit mesos... Els polítics venen fum?

L’experiència ens ha ensenyant que marcar-nos terminis no ens ajuda. La realitat és molt tossuda.

Vostè es marca terminis?

No. L’objectiu és proclamar la república però, mentrestant, hem de ser-hi perquè encara tenim molts interessos en joc.

Però la república es va proclamar o no el 2017?

... Es va proclamar però tots sabem el que va passar... El que volem és anar a Madrid a buscar un diàleg per pactar un referèndum que ens porti a la independència.

Per cert, ara no es parla gaire del Consell per o de la República, no tinc clar el nom. S’hi va inscriure vostè, en el seu dia?

Personalment no, però altres companys van ser a la presentació a Brussel·les.

Per què hauria de votar ERC i no JuntsxCat?

Amb tot el respecte per les propostes de l’espai convergent, el que queda clar és que quan arribem a Madrid haurem de treballar junts.

No m’està contestant...

El que li vull dir és que els independentistes no s’han de quedar a casa el 28-A.

No hi insisteixo... Hi ha molt indecís. N’ha convençut algun?

Espero que sí. Hem fet actes i debats i hem pogut aclarir molts dubtes.

Què és pitjor, l’exili o la presó?

No es poden comparar però són dos realitats molt complicades i injustes.