Esperant el miracle de l'N-240

Les Garrigues segueix esperant el miracle de la millora de l’N-240. Aquest any han començat les obres del túnel del coll de Lilla (a l’autovia A-27 a Tarragona), encara que al tram lleidatà encara no hi ha una solució clara i l’Estat treballa en l’estudi per a l’augment de capacitat de la via. La millora d’aquesta carretera és un dels temes que han generat més polèmica a la comarca i han provocat tensió als plens i entre partits. El setembre passat es va posar en marxa la desviació obligatòria de camions de l’N-240 a l’AP-2 per reduir l’elevat índex d’accidents, encara que la restricció només s’aplica entreles Borges i el Pla de Santa Maria. Per tant, exclou el tram entre la capital de les Garrigues i Lleida ciutat, on es concentra la major part dels sinistres mortals (més de 30 de morts des del 2009). La desviació va provocar una revolució en el sector del transport, que va convocar marxes lentes per demanar més bonificacions en el peatge, que són d’entre el 42,5% i el 50%. Mentrestant, el territori i els partits exigeixen allargar el tram bonificat fins a Soses. No obstant, la concessió de l’AP-2 expira el 2021 i l’Estat ja va anunciar la voluntat de no renovar-la. És aquí on sorgeixen les discrepàncies entre els candidats sobre quina és la solució idònia per reduir la sinistralitat. L’alcalde i cap de llista de Junts per les Borges, Enric Mir, aposta per desdoblar l’N-240 i veu la liberalització del peatge com “una primera solució”. Josep Farran, regidor de la CUP i candidat de Borges per la República-Som Primàries (BxRep-AM), defensa la liberalització de l’AP-2 com a “mesura definitiva i la que permetrà veure si efectivament la duplicació és necessària o no”. Dámaso Sánchez (Cs) demana desdoblar-la i Immaculada Purroy (CxLB) opta per l’alliberament del peatge.

Així mateix, el panorama polític canviarà després del 26-M. Els dos partits a l’oposició, ERC i la CUP, es presenten per BxRep. Farran va explicar que aquesta proposta és la suma del moviment independentista, entitats i partits. Va assegurar que els “representants que vagin al consell en virtut dels vots de BxRep no respondran a les directrius de la CUP o ERC sinó a l’assemblea de BxRep”.

Aquest mandat també s’ha aprovat el pla d’ordenació urbanística municipal, acabant un procés de més d’una dècada en què l’ajuntament ha elaborat tres versions d’aquesta planificació. La demora ha estat provocada per relleus a l’ajuntament, canvis en la normativa urbanística i per la crisi, que va obligar a rebaixar les previsions de creixement. El POUM duplica la superfície urbanitzable amb 156 hectàrees que podran acollir indústries i més de 2.000 habitatges.