ESNOTICIA
Ajuntaments plantegen sepelis alternatius per als musulmans
L’habitual és repatriar els cossos, que ara no és possible pel tancament de fronteres || Cap cementiri compta amb una zona per als practicants d’aquesta religió
Imatge del cementiri de Mollerussa, tancat al públic per la crisi del coronavirus.
Ajuntaments de Lleida plantegen solucions alternatives per enterrar als cementiris veïns musulmans si hi ha una defunció en plena crisi sanitària, ja que cap cementiri de la demarcació compta amb un espai per a la comunitat islàmica. A més, amb el tancament de fronteres decretat per la pandèmia no es poden repatriar els cadàvers, la pràctica més habitual en aquests casos. L’alcalde de Castelló de Farfanya, Omar Noumri, de religió musulmana, va explicar que l’islam només accepta sepultures soterrades, ja que el cos ha de quedar sota terra. Els nínxols tradicionals no són vàlids per a enterraments musulmans i Noumri va apuntar que “la majoria de la comunitat no acceptarà aquests nínxols, perquè una persona enterrada en aquests espais no està enterrada segons les seues creences”. No obstant, va apuntar que alguns ajuntaments negocien utilitzar aquests nínxols com a solució temporal a l’espera de repatriar el cos o enterrar-lo amb el ritu islàmic.
L’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, i el primer edil de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, van assenyalar que ja treballen per trobar-hi una solució. Pijuan va remarcar que abans de la pandèmia estudiaven crear un espai al cementiri, però el debat ha quedat paralitzat. La Paeria de Lleida va assegurar que s’adaptarà “en la mesura que sigui possible als costums i necessitats” dels musulmans. Per la seua banda, l’alcalde de Bellpuig, Jordi Estiarte, va explicar que parlaran amb la comunitat sobre com haurien de ser els sepelis i va afegir que no descarten habilitar un espai propi per a aquesta confessió.
Atesa la crisi sanitària es permet que el finat s’enterri en un taüt i no hi ha oració col·lectiva
A Catalunya només sis cementiris compten amb espais per als practicants de l’islam: Barcelona, Manresa, Reus, Terrassa, Calonge i Sant Feliu de Guíxols. L’alcalde de Castelló de Farfanya, Omar Noumri, va explicar que en aquests dos últims municipis demanen que el finat hagi estat empadronat a la localitat.
Per la seua banda, l’estat marroquí es farà càrrec de la sepultura a Espanya dels seus nacionals que morin durant l’estat d’alarma, sobretot d’aquells amb famílies que puguin pagar l’enterrament o que no compten amb assegurances de repatriació.
La Generalitat demana habilitar espais específics La direcció general d’Assumptes Religiosos recomana crear parcel·les confessionals als cementiris quan acabi l’estat d’alarma. Així, la Generalitat assessora ajuntaments i confessions “que tots puguin ser enterrats seguint al màxim possible els seus preceptes ateses les circumstàncies”.
