Joan Talarn: «Hem canviat la relació amb el territori»

Què ha marcat aquest primer any de mandat?

D’una banda, els canvis a la Diputació des del punt de vista de la relació amb el territori i la governança republicana. Ara la Diputació va al territori. Vam dir que canviaríem la forma en què els municipis obtindrien el seu finançament i s’ha demostrat que ha estat així. D’altra banda, ha estat marcat pels desastres naturals i el de la pandèmia, que determina molt les decisions que es van prenent. També en positiu: hem estat més diligents encara en els ajuts als municipis i hem après a treballar de forma telemàtica.

Com ha canviat l’agenda?

Ha canviat sobretot pel coronavirus. Hem incrementat el pressupost perquè hi ha una crisi de la salut però després ve l’econòmica. Volem donar liquiditat als municipis i que aquests la donin al seu torn als territoris.

Quina despesa extra ha suposat per ara el Covid-19?

De moment, de despesa directa, 1.435.500 euros entre l’hotel Rambla per a temporers, compra de material de protecció i tres ecògrafs per a l’Hospital Arnau, entre altres partides.

Què esperen dels tres anys de mandat que queden?

No sabem quant durarà la crisi, però tenim la responsabilitat de despertar econòmicament al territori de nou. Els empresaris diuen que en la crisi del 2008 el sector turístic i el del comerç van ajudar a enlairar-se el de la construcció i ara podria ser al revés. Segurament podem mirar de reforçar la construcció perquè estiri del turisme i el comerç.

Com pot el patronat de Turisme de la Diputació donar suport al sector?

Ja teníem previst un pla de treball i n’havíem parlat amb la vicepresidenta Rosa Pujol. S’ha acabat de definir amb la crisi del coronavirus i es presentarà en els propers dies. La idea és intentar que la gent es quedi al territori a descobrir-lo i fer turisme.

Què els demanen ajuntaments i sector econòmic?

Els ajuntaments han demanat suport, no només econòmic sinó logístic i potser fins i tot per interpretar i entendre què marca la llei. La forma en què l’Estat ha encarat la crisi ha deixat la decisió final en algunes matèries en mans dels ajuntaments. Per exemple, a les piscines municipals. En les actuacions durant les primeres setmanes, calia ordenar els decrets i explicar-los. També ens han demanat liquiditat i el nou pla de subvencions ho ha aconseguit: primer donem les subvencions i després ho justifiquen. I les empreses demanen que posem diners en joc.

L’administració local demana poder disposar de la seua tresoreria. Considera que la crisi actual afectarà les finances municipals?

Segur que sí. Els ajuntaments estem fent molts esforços, de vegades no cobrant alguns impostos, d’altres demorant-los. A l’Estat espanyol li reclamem més flexibilitat en l’ús del romanent i això ajudaria a pal·liar la situació. Els ajuntaments som els que hem d’actuar ràpid en una crisi.

De quant es disposa ara?

D’un 20% del romanent i cal destinar-lo sols a Covid. Però després vindrà la crisi econòmica i necessitem més marge d’operació.

Què creu que cal destacar més d’aquest primer any?

La bona sintonia a l’equip de govern (ERC-JxCat). S’ha demostrat la possibilitat de governar conjuntament perquè l’objectiu és comú, que són els municipis, i deixem les baralles polítiques per quan toquin.

Creu que està en joc el PUOSC de la Generalitat?

Considero que la intenció és que segueixi endavant, encara que els terminis estan endarrerits. Esperem que no es vegi afectat.