Pobles de Lleida guanyen veïns pel Covid i habiten cases buides

Pobles petits de Lleida han incrementat el cens amb l’arribada de noves famílies arran de la crisi sanitària. Aquests han notat que hi ha més persones que volen sortir de la ciutat i prefereixen la calma d’un poble malgrat que, en alguns casos, els serveis no són els mateixos. També hi ha qui s’empadrona a la segona residència per poder anar-hi si hi ha un altre confinament.

A Ciutadilla “s’han formalitzat dos lloguers i una compra”, segons va explicar l’alcalde, Òscar Martínez. A Preixana el cens ha augmentat i ja superen els quatre-cents veïns, dels quals uns vint s’hi han empadronat des del març, segons el primer edil, Jaume Pané. Des d’aleshores s’han venut quatre cases a persones de Tàrrega o Bellpuig, majoritàriament. A Puigverd d’Agramunt, des del març s’han instal·lat tres famílies i l’alcalde, Joan Eroles, va dir que l’empadronament ha augmentat un 5%. A Ossó de Sió s’han venut dos cases que feia temps que estaven a la venda i se n’ha llogat una altra. L’alcalde de Llavorsí, Josep Vidal, va assenyalar s’han empadronat quatre persones de segones residències. El primer edil de Vinaixa, Josep Maria Tarragó, va afirmar que famílies que abans eren de segona residència ara viuen i teletreballen al municipi. L’alcalde de la Floresta, Jaume Setó, va indicar que forans s’han interessat per comprar-hi cases. Va apuntar que moltes topen amb el fet que en alguns pobles no hi ha fibra òptica, les condicions per teletreballar no són idònies i va reclamar celeritat a desplegar aquesta tecnologia. L’alcalde de Granyena de les Garrigues, Francesc Esquerda, va dir que s’hi ha instal·lat una família. A Torre-serona s’han venut parcel·les i han rebut trucades per preguntar pel preu del sòl, pisos o lloguers, segons l’alcalde, Agustí Jiménez. A Almenar hi ha hagut peticions per comprar cases buides.

Masoveria urbana per frenar el deteriorament d’immobles vells

A Maldà també han notat un creixent interès pel poble i han impulsat una prova pilot de masoveria urbana entre el propietari d’un habitatge desocupat i una parella jove. “L’ajuntament i el consell de l’Urgell hem fet l’acompanyament i, encara que es troba en una fase molt inicial, la valoració és positiva”, va dir el conseller de Repoblació i regidor de Maldà, Sebastià Mata. Bellpuig també promou la masoveria per frenar el deteriorament d’immobles. Mata, que forma part de l’Associació de Micropobles, va destacar que volen convocar una taula d’habitatge al món rural.

Sant Martí de Maldà, Verdú i Vallbona també han rebut peticions d’habitatge. L’alcalde de Sant Martí i president del consell de l’Urgell, Gerard Balcells, va destacar que “parelles joves que se n’havien anat a la capital es plantegen tornar”. Va afegir que, després del confinament i la pandèmia, molts han apostat pel teletreball i propietaris de segones residències es plantegen convertir-les en el seu habitatge habitual i passar d’aquesta manera més dies al poble. Balcells va assenyalar que és important continuar reclamant millores als municipis rurals per garantir l’equilibri territorial. Va destacar que en alguns pobles la cobertura mòbil és gairebé nul·la o la connexió a internet és molt lenta. En canvi, en altres localitats com Llimiana, abans que es decretés l’estat d’alarma van arribar veïns de segona residència per teletreballar des d’aquesta població, segons va explicar l’alcalde, Josep Terré.