SEGRE

ELECCIONS

Més turistes, però menys veïns

El lloguer turístic complica trobar casa a pobles com Bellver, i Vielha o Rialp ja el regulen

L'aparcament de Baqueira, ple de caravanes i furgonetes que utilitzen per dormir temporers del sector turístic a l'hivern.

L'aparcament de Baqueira, ple de caravanes i furgonetes que utilitzen per dormir temporers del sector turístic a l'hivern.Marc codinas

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’auge dels pisos turístics complica l’accés a l’habitatge, sobretot al Pirineu. Municipis com Vielha o Talarn ja han començat a limitar-los i altres com Bellver de Cerdanya estudien com fer-ho.

La proliferació d’habitatges d’ús turístics (HUT) a Lleida ha complicat l’accés a l’habitatge, especialment a les comarques de muntanya, on els propietaris prefereixen llogar els pisos a turistes per preus més alts que els que obtindrien amb l’arrendament per mesos a veïns i empleats de temporada.

Municipis com Vielha, Rialp o Talarn ja han aprovat les seues pròpies ordenances per controlar les conseqüències socials, econòmiques, urbanístiques i legals d’aquest fenomen, mentre que altres com la Seu d’Urgell o Bellver de Cerdanya han suspès la tramitació de llicències mentre estudien com aplicar noves normatives.

Fa mesos que David Megias, veí de Bellver, vol canviar de pis i explica que “malgrat que la meua dona treballa en una immobiliària, és impossible trobar res a la zona, ja que tot són habitatges turístics”. És un dels afectats per aquesta problemàtica, que dispara preus i agreuja també l’èxode rural. S’ha de remarcar que el consistori va aprovar el mes de desembre una ordenança per limitar-los, a fi de minimitzar problemes de convivència i estabilitzar el mercat de lloguer, però la va paralitzar després de rebre una desena d’al·legacions de veïns, amb l’objectiu de fonamentar millor els seus motius i garantir la seua viabilitat. Hi ha qui opina que aquestes mesures arriben tard a l’haver-hi ja molts HUT al municipi.

Per la seua banda, Ventura Tuset, veí del poble, opina que “no veig els propietaris com a culpables, ja que és normal que vulguin rendir les seues propietats”, i afegeix que “l’ajuntament i les administracions són els qui haurien de solucionar el problema promovent habitatges socials, ja que hi ha prou terrenys”.

En aquest sentit, la Generalitat projecta construir 2.693 pisos socials a les comarques de muntanya fins l’any 2042, a fi de revertir el problema de despoblació que pateix aquest territori.

Quant als municipis que apliquen ja la seua pròpia normativa, Vielha va ser la primera a fer-ho a través de canvis en la planificació urbanística. També va donar terrenys públics a l’Institut Català del Sòl i a promotors privats per construir habitatge social. Per la seua part, Rialp, va limitar els HUT a un màxim de 77, mentre que a Talarn l’ajuntament només pot donar tres llicències cada any. Finalment, Bossòst, Cabó i Tremp no han suspès encara la tramitació de noves llicències, però sí que estudien regular-les en un futur proper.

TENDÈNCIA A L'ALÇA

Més llits en pisos turístics que en hotels a Lleida

Els HUT estan al capdavant en places d’allotjament a la demarcació juntament amb els càmpings. Els habitatges que allotgen turistes ja van superar els hotels en nombre de llits amb xifres de principis de l’any passat, van ser el 28% de l’oferta.

Aquesta situació s’accentua a les zones properes a estacions d’esquí, ja que la pràctica totalitat d’aquests allotjaments es troba al Pirineu. La Val d’Aran lidera el rànquing amb 4.090 habitatges, la qual cosa representa un 37% de l’oferta a Lleida. La segueixen el Sobirà (3.955); el Jussà (1.485) i l’Alt Urgell (1.172), mentre que al pla, les xifres són també en tendència alcista.

La situació ha provocat també queixes del sector de l’hostaleria, ja que la falta d’habitatges dificulta la contractació de personal de temporada a l’estiu i hivern. És equiparable al que passa en destinacions turístiques d’estiu com Eivissa o Menorca, i cada vegada són més les persones que es veuen obligades a dormir en caravanes o furgonetes al no poder costejar els preus de lloguer que els turistes sí que estan disposats a pagar.

Altres afectats són els joves locals, que emigren al no poder independitzar-se, agreujant-se així el problema de l’èxode rural.

EN PRIMERA PERSONA

Gil Dias (Bellver) «M’han demanat que deixi el pis al cap de 17 anys»

“Després de 17 anys en un pis, la propietat m’ha demanat que el deixi. Em plantejo anar-me’n de la cerdanya. Cada cop hi ha més gent que vol venir però no pot fer-ho.”

Ventura Tuset (Bellver) «La solució passa per promoure pisos socials»

“No crec que els culpables siguin els propietaris, ja que és lícit que vulguin treure el màxim profit dels seus pisos. El que fa falta són més pisos socials.”

David Megias (Bellver) «Fa mesos que busquem pis i no hi ha manera»

“Portem mesos amb immobiliàries i és inviable comprar o llogar. Només hi ha pisos turístics per setmanes, mesos o temporades. És urgent regular-lo.”

tracking