Un jutjat perdona un deute de 120.000 euros a dos veïns d’Alcoletge per una derrama d’un pis i una hipoteca

El Jutjat de Primera Instància número 6 de Lleida ha perdonat un deute de 120.843 euros a dos veïns d’Alcoletge –62.272,85 euros a l’home i 58.571,35 euros a la seua exdona– els quals es van veure immersos en una situació d’insolvència originada per dos importants derrames extraordinàries de la comunitat de veïns d’un pis en propietat. Segons han explicat els seus advocats, el pis es va adjudicar posteriorment a una societat pertanyent a una entitat bancària després de negar-los la dació en pagament i els van exigir el deute que no va quedar cobert per l’obtingut en la corresponent subhasta. En aquest sentit, el jutge aplica la Llei de la Segona Oportunitat als dos veïns d’Alcoletge, defensats per Bergadà Asociados i, per tant, els exonera del passiu insatisfet.

Segons ha explicat el despatx d’advocats, l’any 2014 la família va decidir traslladar-se d’una localitat madrilenya, on vivien en un pis en propietat hipotecat, a Alcoletge per millorar la seua qualitat de vida i augmentar els seus ingressos. Així, ja que l’habitatge de la localitat lleidatana era de lloguer, la parella va decidir llogar el pis en propietat per 400 euros al mes, malgrat que la quota hipotecària ascendia a 600 euros mensuals "De fet, tardem un any a llogar-lo i, per això, vam haver de posar un preu inferior a què ens hagués agradat", comenta la dona. D’aquesta manera, i tenint en compte que tan sols tenien el sou de l’home, ambdós es van esforçar al màxim per cobrir les despeses de lloguer del seu domicili d’Alcoletge, la hipoteca del pis a la localitat madrilenya i les seues despeses bàsiques i els dels seus fills. La situació es va complicar el 2015 quan la comunitat de propietaris de l’habitatge madrileny va aprovar dos derrames en pocs mesos de diferència que ascendien a gairebé 4.000 euros, una càrrega financera que va resultar impossible d’assumir per la parella. "La segona va ser una sorpresa, ja que als veïns que vivíem fora no se’ns va consultar la nostra opinió, malgrat que no havíem pogut anar a la reunió," indica la dona.

A més, en aquell moment ella estava aturada, ja que cuidava els dos fills menors d’edat. Així, els ingressos familiars van ser insuficients per fer davant la hipoteca i les despeses addicionals, el que els va obligar a recórrer a préstecs i targetes de crèdit per poder subsistir. Malgrat els seus esforços, i davant de la situació crítica, van intentar una unificació dels crèdits, però l’entitat bancària els ho va negar. De fet, ja no podien continuar assumint les quotes hipotecàries. "Tot s’anava complicant cada vegada més, perquè nosaltres volíem pagar el que devíem, però no hi havia manera. I em va doldre que sempre estiguéssim al dia amb el banc a l’hora d’abonar la hipoteca i quan més necessitem la seua ajuda ens la van denegar", comenta ell.

El 2019 la parella es va divorciar. "Tot allò va acabar passant factura a la nostra relació", remarca l’home. Com a part de l’acord del divorci, l’home es va comprometre a pagar una pensió alimentària mensual i a compartir les despeses bàsiques dels seus fills a parts iguals. A més, es va establir una pensió compensatòria per a la dona, ja que continuava aturada i s’encarregava de la cura de les seues filles.

Després del divorci van intentar una dació en pagament del seu habitatge madrileny, però aquesta sol·licitud va ser rebutjada. "No teníem gairebé ni per menjar i davant d’aquesta situació un advocat, que ens va assessorar molt malament, ens va dir que deixéssim de pagar i sol·licitéssim la dació en pagament, però també se’ns va negar", comenta la dona. El mateix any van rebre un avís d’un Jutjat de Madrid informant-los que el seu habitatge havia estat adjudicat a una societat pertanyent a una entitat bancària i que encara quedava un deute hipotecari pendent d’aproximadament 46.000 euros, sense tenir en compte els possibles interessos acumulats i els costos judicials.

La situació es va tornar totalment insostenible malgrat els esforços i els negociats amb les entitats financeres. Fins i tot, amb l’objectiu de dividir les despeses a la meitat, van decidir continuar compartint la mateixa residència d’Alcoletge durant un temps. "No va ser una decisió fàcil, però no teníem més remei, ja que era impossible tirar endavant i els nostres petits són la nostra gran prioritat", indica l’home. "La família es trobava en una situació que ja no sabia com fer front als seus deutes, que els impedia portar una vida quotidiana normal," explica l’advocada que ha portat el cas i sòcia fundadora de Bergadà Asociados, Marta Bergadà.

Va ser el setembre de l’any passat quan la dona va llegir en la premsa una notícia en la qual a un client de Bergadà Asociados se li havia perdonat un deute gràcies a la Llei de la Segona Oportunitat. "Havia escoltat sobre la Llei de la Segona Oportunitat, però hi havia advocats que es publicitaven que no em feien cap confiança. En llegir aquesta notícia la vaig enviar al meu exmarit i decidim fer el pas", indica la dona.