Una parella amb dos fills viu en una caravana al no trobar habitatge en un poble del Pirineu de Lleida: “és molt depriment”

Viure a la Cerdanya s’ha convertit en una missió impossible per a les famílies amb un nivell d’ingressos mitjà. Les segones residències i els habitatges turístics han disparat els preus o, el que és pitjor, han fulminat l’oferta, dedicada només als turistes. Una família resideix en una autocaravana després de mesos sense trobar una casa assequible.

Sara Gascó i Pau Rosell formen, juntament amb els seus dos fills, el Nil i l’Índia, de 6 i 8 anys, una família que viu en una autocaravana a la Cerdanya des de fa cinc mesos perquè no han trobat encara un habitatge assequible on poder instal·lar-se d’una manera més estable. Van arribar el mes de setembre passat després d’una etapa de vuit anys vivint a Manresa a la recerca d’un canvi de vida radical per viure d’una manera més directa en contacte amb la natura. 

Per a ells, l’educació dels seus fills és un aspecte prioritari i van escollir la comarca al trobar un projecte educatiu en una escola rural que els va atreure. Tanmateix, “no ens vam adonar de la magnitud de la tragèdia fins que vam arribar a la comarca i vam començar a buscar habitatge”, explica la Sara.

El seu és un exemple més de l’expulsió de residents a la Cerdanya a causa dels preus del lloguer i la compra o, directament, l’absència d’oferta per a veïns de primera residència. A Bellver, on han buscat, el preu del lloguer ronda els 700 i els 900 euros al mes, segons la mida (vegeu el desglossament). Les segones residències i els habitatges d’ús turístic (HUTs) són les principals causes de la tensió de preus a la Cerdanya i tot el Pirineu.

“És molt depriment i cada vegada estem més desanimats perquè hem trucat a mil portes i cap no ha estat disposada a donar-nos una opció viable”, assegura. Al contrari, la família ha trobat ofertes abusives de tot tipus, fins i tot una, recorda Gascó, en la qual “ens oferien un lloguer d’un any però només de dilluns a dijous i els divendres i caps de setmana ens pretenien obligar a abandonar casa nostra per poder rellogar-la com a habitatge turístic”. 

No es consideren exigents i no es tanquen a cap modalitat d’habitatge, des de masoveria a experiències de cohabitatge, i asseguren que han trobat “moltes masies en estat ruïnós i tancades però que els propietaris prefereixen veure-les caure a plantejar-se una opció viable”. Ella és periodista i dissenyadora gràfica i ell, informàtic autònom.

Volen fer visible la seua situació “per ajudar també altres persones que es troben en situacions similars a la nostra”. La parella considera que “la majoria” de les administracions locals “prefereixen l’economia del maó i del turisme” i que, “si no fan res per revertir la situació, la comarca (i el Pirineu) no té futur i al final no quedaran ni jubilats ni famílies perquè només hi haurà pijos de segona residència amb diners”, protesten. La família de la Sara i el Pau es dona un marge d’alguns mesos més per trobar una solució habitacional.

Altrament, plantegen “provar sort” a l’Alt Urgell o al Ripollès. “Volem formar part de la ruralitat del Pirineu, practicar l’autosuficiència i teixir xarxa amb la comunitat, no demanem una cosa tan difícil”, conclouen. La parella compta amb l’ajuda d’un particular que els deixa tenir estacionada la furgoneta en un terreny del nucli de Bellver durant l’hivern.

Un estudi de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) sobre la situació del sector immobiliari a les comarques de muntanya va evidenciar recentment que la Cerdanya és la comarca en la qual es va construir més el 2024, però més d’un 80% dels nous habitatges van ser de segona residència. Se’n van començar 166 i se’n van acabar 141. El sector estima que seria necessari construir uns 150 habitatges nous cada any per revertir aquesta situació.

Cases obertes únicament dos setmanes a l’any a la muntanya

Cada vegada són més els veïns de les comarques de muntanya que protesten pels preus de l’habitatge, inassumibles per als que volen quedar-se al Pirineu. Aquestes queixes han derivat en moviments com la plataforma Pirineu Viu, que recentment va criticar que moltes segones residències estan obertes una mitjana de catorze dies a l’any. L’entitat veu necessari regular els preus dels lloguers; aplicar fortes limitacions als HUT; penalitzar terceres i quartes residències i ajuts fiscals a propietaris que recuperin habitatges buits per incorporar-los al mercat que promoguin lloguer social. 

Alguns ajuntaments i la mateixa Generalitat ataquen el problema delimitant el nombre de pisos turístics, la qual cosa ja es notaria amb un estancament de les noves llicències. A Lleida, les comarques amb més HUT són Aran (1.710) i la Cerdanya (1.282 en el seu conjunt, 250 a Lleida). Localitats com Sitges en tenen també 1.700 malgrat que no es concedeixen llicències des de 2016.

Fins a 750 euros al mes per un pis de 50 metres quadrats a Bellver

A Bellver de Cerdanya portals com Idealista ofereixen pisos des de 750 euros al mes (50 metres) a 900 euros i cases i xalets entre 1.400 i 3.650 euros al mes. Només hi ha set ofertes. A Puigcerdà, capital cerdana, s’acosten als 900 euros al mes (975 per un pis de 95 metres) i de 1.600 a 2.500 les cases.

Pel que fa a l’oferta d’habitatges d’ús turístic (HUT), a la Cerdanya n’hi ha un total de 1.282 (250 a Lleida) i en el conjunt del Pirineu són 4.006, amb més de 22.000 places.

Un estudi presentat en les jornades d’Esterri d’Àneu xifrava en 4.719 els habitatges turístics a tot el Pirineu i en 538,25 el preu mitjà del lloguer (any 2022). El conjunt dels HUT podria allotjar el 80 per cent de la població de la Val d’Aran.