Un ‘zero energètic’ va esfumar en 5 segons la llum que Lleida consumeix en dos dies i mig
Un succés per explicar va fer desaparèixer de manera “sobtada” 15 milions de kilowatts de la xarxa elèctrica estatal. L’electricitat tenia a aquella hora preus negatius i les companyies pagaven per abocar-la
Els llums van quedar encesos. Després que es recuperés el servei, molts edificis d’oficines van mostrar tots els llums encesos. - R.R.
Què va passar perquè 15 milions de kW/h (gW/h, gigawatts), l’electricitat que una demarcació com Lleida consumeix en dos dies i mig, s’esfumés “sobtadament” i “en tot just cinc segons”, com va explicar el president del Govern de l’Estat, Pedro Sánchez?
Aquesta apagada, un microtall equivalent a dos terços de la demanda a tot l’Estat, va provocar segons Red Eléctrica un “zero energètic”, una caiguda de la tensió que va tombar en cascada les nuclears (es van parar cinc grups, entre els quals els dos d’Ascó), la xarxa de telecomunicacions, el transport ferroviari de mitjana i llarga distància, internet i altres serveis més.
El sistema elèctric espanyol té unes normes bàsiques: l’energia no regulable (eòlica i solar) s’aboca directament per al seu consum, i si la demanda prevista supera a la producció el desfasament es cobreix amb aportacions de fonts regulables (hidràulica, nuclear, cogeneració, tèrmica de cicle combinat) que els productors ofereixen el dia anterior en una subhasta després de la qual, cada hora, tota l’energia es paga al preu de la més alta. L’altra peculiaritat del sistema és el desplegament físic, que dificulta aïllar sectors davant incidències com la d’ahir. És radial amb el centre a Madrid i extrems en deu pols i dos sectors mallats, un d’Euskadi a Portugal per Lleó i Zamora i un altre de Lleida i Osca a les àrees industrials de Barcelona, Bilbao i València.
No hi ha una explicació de per què la cobertura de la demanda va caure de 25.048 a 12.425 gW/h després de desplomar-se la producció. “Se n’estan analitzant totes les causes”, va assenyalar Sánchez.
L’enfonsament de la producció va passar en les hores de més generació i després de que s’adjudiqués el dia abans un volum de més de 26.000 gW/h, superior a la demanda final. El preu va ser negatiu, de -0,30 a -3 euros, de les 12.00 a les 17.00 hores. El preu negatiu es deu a l’abundància d’energia per l’abundància de la generació solar i la menor demanda per a calefacció i refrigeració. L’enfonsament de la producció, o de l’entrada d’energia generada a la xarxa, va ser generalitzat: de les 12.30 a les 12.35 van deixar d’entrar 9.813 gW/h de fotovoltaica, 1.940 d’hidràulica, 1.357 d’eòlica i 440 de termosolar, sempre de manera proporcional al seu pes en el mix. Red Eléctrica sap amb certesa la producció de quins parcs i centrals va arribar a la xarxa i la de quins no; i també, se suposa, els perquès.
