Els caçadors podran vendre les peces com a carn per al consum domèstic

La Generalitat prepara una reforma legal que permetrà als caçadors vendre directament a clients les peces que abatin i comercialitzar-les a través d’establiments minoristes, una mesura que té per objectiu habilitar una nova línia d’activitat en zones rurals i, també, obrir noves vies per atacar les superpoblacions d’herbívors.

La Generalitat adequarà la seua normativa a la comunitària i a l’estatal per permetre als caçadors la venda de les peces que abatin i que puguin fer-ho tant de manera directa als consumidors com en establiments minoristes. Així conta en la documentació del procés de participació de la reforma del decret 9/19, que regula la recollida i la comercialització de la caça silvestre, una nova versió en la qual fa mesos que treballa la conselleria d’Agricultura.

Fonts de la conselleria d’Agricultura van confirmar que el text en què estan treballant “facilita la venda directa en determinats casos”, malgrat que la version definitiva està pendent dels dictàmens de Sanitat Animal i dels Serveis Jurídics.

Abans que el nou decret vagi al Consell Executiu, queden detalls per concretar com les espècies incloses, quina formació requereixen els caçadors i les eventuals excepcions, a què són candidats els ungulats afectats per tuberculosi o els senglars amb triquinosi.

La venda directa de la caça ja està recollida en la normativa estatal i també en la comunitària, que la justifica com una via per “preservar els costums locals als seus territoris”.

A aquest argument se n’hi suma a Catalunya un altre, com la necessitat d’articular vies per reduir la superpoblació de diverses espècies d’herbívors pels seus efectes nocius en l’agricultura.

La norma estatal permet la venda de “petites quantitats de carn fresca de caça major silvestre al consumidor final o a establiments de comerç a la menuda”, encara que limita aquesta possibilitat a “dos canals de caça major a la setmana, per caçador (productor)”.

L’europea preveu també la venda de la menor, a pesar que obliga a portar les peces “a un establiment de manipulació de caça com més aviat millor” i a complir uns requisits de conservació en fred i en l’evisceració. L’Agència Estatal de Seguretat Alimentària i Nutrició té una postura similar a la de la Unió Europea.

A data d’avui, a Catalunya els caçadors només poden dirigir-se a les escasses carnisseries autoritzades per manipular la caça major i als punts logístics en els quals, després d’algunes caceres, es proveeixen la mitja dotzena d’empreses d’Andalusia i Extremadura dedicades a exportar embotit de caça.

En el període de consulta pública de la reforma legal hi va haver una única al·legació, plantejada per un veterinari, i referent, precisament, a aquest aspecte de la normativa. La resposta de la Generalitat indica en aquest sentit que “es preveu incorporar” al nou text del decret “la possibilitat de comercialitzar carn de caça no procedent d’un establiment de manipulació de carn” i sempre per a “petites quantitats”.

El document assenyala els alcaldes com l’autoritat sanitària que haurà de determinar, en cada municipi, “els controls a què s’han de sotmetre aquestes carns de caça”.

Un arsenal de vora 30.000 armes en mans de tot just 10.000 persones

La Intervenció d’Armes de la Guàrdia Civil de Lleida té censades a la demarcació 29.545 escopetes i rifles destinats oficialment a la caça. D’aquestes, 21.302 són d’ànima llisa, és a dir, de cartutxos, i 8.243 ratllades o de bales. Les de caça sumen el 83,7% de les 35.290 armes de foc de la província. Es troben en mans d’una mica més de 10.500 caçadors, ja que estan emparades per 17.812 llicències (autorització nominal) i aquestes es distribueixen en 7.441 de rifle i 10.271 d’escopeta. L’habitual és que qui disposa d’una de les primeres en tingui també una de les segones. Aquesta última empara fins a sis armes.

Lleida exporta cada any més de 160.000 kg de carn de caça, la majoria als EUA

L’exportació de la carn de caça genera un negoci de més d’un milió d’euros a l’any a Lleida, segons les dades de l’Agència Tributària i les Cambres de Comerç, que no inclouen en aquest apartat els moviments de canals de conill i de llebre. Així, l’any passat es van tancar 81 operacions d’exportació, més del vuitanta de les quals dirigides als EUA, que van sumar un pes de 161,43 tones i van assolir un preu d’1,15 milions d’euros. Aquest flux, amb alts i baixos, va tenir un pic de 620 tones per 3,6 milions el 2021 i una vall de 21 i 145.000 euros el 2023. No hi ha importacions des de fa quatre anys.

Cauen les vendes de conill a l’exterior i creix l’entrada en plena plaga

Els fluxos de carn de conill i de llebre amb l’exterior, un epígraf que suma les operacions d’animals silvestres i de granja, resulten cridaners. Cau l’exportació, amb una minva de gairebé el 20% en quatre anys que el 2024 va deixar la mercaderia en 45,5 tones però amb una facturació de 278.700 €, un 17,5% més. La importació creix el quantitat i en cotització: 84,7 tones (+52%) i 533.220 € (+63%). En plena plaga de conills, la seua carn cotitza a l’alça, les empreses de Lleida compren a l’estranger gairebé el doble del que venen i els fluxos consoliden les seues tendències, a l’alça la compra i a la baixa la venda.

Un miler de peces, el 95% aus i sense incloure-hi conills, abatudes cada dia

La caça comporta a Lleida la mort d’una mitjana de més d’un miler d’animals diaris sense incloure-hi els conills, segons les dades de l’Anuari de Gestió Forestal del ministeri d’Agricultura. El del 2022, l’últim disponible i que confirma la tendència a l’alça d’aquestes xifres que es venia registrant en els exercicis previs, xifra en 20.940 els exemplars de caça major abatuts, gairebé un terç dels quals (13.610) senglars i amb un pes important per als cabirols (3.755) i els cérvols (2.106), i en 344.905 les aus de caça menor, tords gairebé dos terços (202.906). D’altra banda, els conills i les llebres van ser gairebé 250.000.