El món rural reclama compensacions pel seu servei ambiental a les ciutats

El meló de la justícia fiscal ambiental entre la ciutat, i les seues zones industrials, i el món rural va quedar formalment obert ahir a Sort, on el secretari general per al Repte Demogràfic del Govern central, Paco Boya, va assumir la necessitat de “compensar” el segon en la distribució de la recaptació tributària per la seua tasca d’absorció de CO2.

“És innegable que el món rural presta un servei al conjunt de la societat, i això s’ha de compensar”, va assegurar ahir a Sort, en el Segon Congrés Català de Repoblament, l’aranès Paco Boya, secretari general per al Repte Demogràfic al Govern central.

Boya va obrir oficialment un meló que cap govern no acaba de posar sobre la taula malgrat la contundència de les dades, al qual ell mateix havia apel·lat en la seua primera intervenció: “La ciutat contamina i on això es compensa és al territori. Hem de compensar-ho, això.”

El que diuen les dades a escala de Catalunya és que la generació de gasos amb efecte d’hivernacle es concentra a la ciutat de Barcelona, amb un 38% de les emissions (15,9 milions de tones de CO2 equivalent d’un total de 41,4), mentre que la demarcació de Lleida no arriba al 10% i concentra gairebé un 40% de la superfície de bosc i més d’un terç de l’arbratge agrícola que l’absorbeix.

A la ciutat, a la qual se suma la seua àrea metropolitana, les emissions superen amb claredat l’absorció, mentre que a Ponent i a Girona es compensa la producció pròpia i queda marge per assumir part de l’excedent de les primeres. “Les ciutats emeten el 80% dels gasos amb efecte d’hivernacle i les zones rurals fan de pulmó”, va anotar Boya, que es va mostrar partidari que aquesta especialització territorial es vegi compensada en la distribució de la recaptació tributària. “És un debat en el qual hem d’aprofundir. Hi ha d’haver un debat sobre finançament”, va dir.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, comparteix aquesta postura. “La compensació d’aquests serveis és una qüestió de justícia territorial. Un petit municipi gestiona l’absorció de CO2 i gestiona un espai”, va dir, mentre que va afirmar que “una gran ciutat, o les grans conurbacions, haurien de disposar d’espais d’absorció d’una manera similar al que fan les empreses contaminants amb els crèdits de carboni”. També Sílvia Romero, alcaldessa de Tremp i delegada de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran, va advocar per activar aquest tipus de compensacions. “El món rural i la muntanya faciliten molts serveis a les urbs i la ciutat, i això ha de tenir un retorn que ha d’arribar des de l’àmbit fiscal i tributari”, va assenyalar. “És necessari sortir dels marcs habituals i canviar les polítiques”, havia llançat abans l’alcalde de Sort, Baldo Farré.

L’Estatut del Municipi Rural s’aprovarà al Parlament al juliol

El president de la Diputació, Joan Talarn, va fer una crida a totes les administracions per aplicar polítiques d’equitat territorial i va recordar que la corporació ja porta a terme una “discriminació positiva” amb la Lleida rural. La Diputació va anunciar precisament que renovarà les subvencions per a municipis de menys de 1.000 habitants en matèria d’habitatge i projectes d’arrelament. El secretari de Governs Locals, Xavier Amor, es va afegir a la petició de Talarn i va anunciar que l’Estatut del Municipi Rural es votarà al Parlament al juliol, amb la qual cosa entraria en vigor aquest estiu. A la tardor es farà una jornada per treballar en el desplegament. La majoria dels ponents van assenyalar ahir la disponibilitat d’habitatge com un dels reptes per atreure pobladors i talent i recuperar la demografia en el món rural. L’accés a l’habitatge es continua complicant per l’evolució dels preus, que tant al Pirineu com al pla de Lleida superen els que es donaven a la bombolla de la primera dècada d’aquest segle: les últimes dades de la Generalitat xifren el lloguer mitjà a la muntanya en 558 euros i el del pla en 501, la qual cosa els situa com els més elevats de la sèrie que comença el 2005.