Aquests són els municipis de Lleida que han esquivat el Covid des de l’inici de la pandèmia

Catorze municipis de la província de Lleida han aconseguit mantenir-se completament lliures de COVID-19 des que es va declarar l’estat d’alarma fa més de cinc anys, el març del 2020, segons indica l’Atles COVID-19 elaborat per l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) del Centro Nacional de Epidemiología (CNE).

Aquestes petites localitats, caracteritzades per la seua baixa densitat poblacional i la seua distància de grans nuclis urbans, han travessat tot el procés de pandèmia —des dels confinaments fins la posterior reobertura i les campanyes de vacunació— sense registrar ni un sol cas positiu entre els seus habitants. Aquest fenomen representa un fet extraordinari en el context d’una crisi sanitària que ha afectat pràcticament tots els racons d’Espanya.

La geografia lleidatana, amb les seues valls, muntanyes i extenses zones rurals, ha propiciat que aquests 14 municipis dels 229 que componen la província hagin romàs com a autèntiques 'illes’ lliures del coronavirus. Les localitats es distribueixen per diverses comarques: Arsèguel i les Valls d’Aguilar a l'Alt Urgell; La Baronia de Rialb i Oliola a la Noguera; Llobera, Clariana de Cardener i Navés al Solsonès; Sant Esteve de la Sarga al Pallars Jussà; Esterri de Cardós al Pallars Sobirà; Canejan i Arres a la Val d’Aran; Riu de Cerdanya a la Cerdanya; Alcanó al Segrià; i Tarrés a les Garrigues.

El denominador comú entre tots aquests municipis és que compten amb poblacions molt reduïdes i es troben significativament allunyats dels grans centres urbans, la qual cosa probablement ha funcionat com una barrera natural davant la propagació del virus. Aquest aïllament geogràfic, combinat amb una menor mobilitat dels seus habitants, sembla haver estat determinant per mantenir a ratlla el COVID-19 durant més d’un lustre.

El perfil dels municipis que han resistit a la pandèmia

L’anàlisi detallada d’aquests 14 municipis revela patrons interessants sobre les característiques que han pogut contribuir a la seua excepcional situació. La majoria d’aquestes localitats compta amb poblacions que amb prou feines superen el centenar d’habitants. Per exemple, Arsèguel, situat a l'Alt Urgell, té aproximadament 80 residents, mentre que municipis com Canejan, a la Val d’Aran, tot just arriba als 90 habitants censats.

Aquesta baixa densitat poblacional ha facilitat naturalment el distanciament social, una de les principals mesures recomanades per les autoritats sanitàries per prevenir contagis. A més, moltes d’aquestes localitats estan ubicades en zones muntanyoses o de difícil accés, el que ha reduït el trànsit de visitants i, conseqüentment, la possibilitat d’importació del virus des d’altres àrees.

La ubicació geogràfica també ha jugat un paper crucial. Municipis com Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà, es troben enclavats en zones muntanyoses que han funcionat com barreres naturals. Aquesta localitat, envoltada per l’imponent massís del Montsec, ha mantingut històricament cert aïllament que, en temps de pandèmia, ha resultat providencial.

Factors que han contribuït a mantenir aquestes zones lliures de COVID-19

Més enllà de la baixa densitat poblacional i l’aïllament geogràfic, hi ha altres factors que podrien explicar per què aquests 14 municipis han aconseguit mantenir-se lliures de coronavirus. En primer lloc, l’estil de vida rural generalment implica menys interaccions socials en espais tancats, que són precisament els entorns on el virus té més facilitat per propagar-se.

D’altra banda, l’edat mitjana de la població en aquestes zones tendeix a ser elevada, la qual cosa normalment podria suposar un risc més elevat. Tanmateix, aquest factor ha pogut contribuir paradoxalment a una major cautela i respecte per les mesures preventives. Els habitants d’edat avançada, conscients de la seua vulnerabilitat davant el virus, possiblement hagin extremat les precaucions des de l’inici de la pandèmia.

L’economia local d’aquests municipis, principalment basada en l’agricultura, ramaderia i petits comerços, ha permès que molts dels seus residents poguessin continuar amb les seues activitats habituals sense necessitat de desplaçar-se a altres nuclis poblacionals més grans i potencialment més exposats al virus.

Que característiques comparteixen els municipis lliures de COVID a Lleida?

Els 14 municipis lliures de COVID-19 a la província de Lleida comparteixen una sèrie de característiques que han resultat determinants per a la seua situació epidemiològica excepcional. En primer lloc, tots ells presenten una població molt reduïda, en la majoria de casos per sota dels 200 habitants. Aquest factor ha facilitat naturalment el control de possibles cadenes de transmissió.

A més, la seua ubicació geogràfica allunyada de les principals vies de comunicació i nuclis urbans ha funcionat com un escut natural. Municipis com Riu de Cerdanya o Esterri de Cardós es troben en zones muntanyoses de difícil accés, la qual cosa ha limitat el trànsit de persones alienes a la localitat.

Un altre denominador comú és l’estructura socioeconòmica d’aquestes localitats, basada principalment en activitats primàries que no requereixen grans desplaçaments ni contacte freqüent amb persones de fora del municipi. Aquesta autosuficiència relativa ha contribuït a minimitzar el risc d’importació del virus.

Aquest fenomen de municipis lliures de COVID-19 no és exclusiu de Lleida, ja que s’han documentat casos similars en altres províncies espanyoles amb característiques demogràfiques i geogràfiques semblants, com zones rurals de Terol, Sòria o Conca.