Arqueòlegs treballen a la Cova Gran de Santa Linya per 90.000 anys de vida

Arqueòlegs del Canadà, Grècia o Astúries, els primers de la vintena que treballaran aquest estiu al jaciment de la Cova Gran de Santa Linya, han començat els treballs per obrir noves unitats d’investigació i fer sondatges a l’àrea en la qual es van trobar fragments de l’esquelet d’una Homo sapiens de 14.000 anys d’antiguitat, que va ser batejada com Linya, la dona de la Noguera.

“L’objectiu és anar excavant per documentar les diferents ocupacions de neandertals d’aquest enclavament per arribar als nivells més antics”, va explicar Susanna Vega, una de les arqueòlogues que dirigeixen els treballs, juntament amb un equip d’investigadors del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la UAB. Va afegir que el jaciment de Santa Linya permet reconstruir la vida de fa 50.000 o 60.000 anys i un espai clau per entendre el trànsit entre la desaparició de les poblacions neandertals i l’aparició de l’Homo sapiens.

L’excepcionalitat del registre arqueològic, de gran rellevància científica i amb una gran amplitud cronocultural, permet reconstruir les formes de vida dels primers grups de caçadors recol·lectors fins a la prehistòria més recent.

L’excavació de la Cova Gran s’emmarca dins del Pla de Recerca quadriennal 2018-2021 de l’Arqueologia i Paleontologia catalans, aprovat pel Govern de la Generalitat, cosa que demostra la importància estratègica d’aquest jaciment per al coneixement del patrimoni prehistòric de Catalunya. La Cova Gran constitueix un enclavament arqueològic de primer ordre descobert el 2002, amb una cronologia que abasta uns 90.000 anys.

El jaciment ha proporcionat troballes que estan transformant el coneixement sobre els primers pobladors de la regió. L’equip del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la UAB va presentar el 2022 el descobriment d’una plaqueta gravada. Aquesta peça conté il·lustracions a les dos cares i ha estat datada com la més antiga d’aquest tipus de manifestacions a Catalunya.