El foc de les falles s’estén i ja crema en 25 pobles del Pirineu lleidatà

Vint-i-cinc pobles lleidatans celebren aquest estiu baixades de falles, coincidint amb el desè aniversari de la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Diverses localitats s’han sumat des d’aleshores a aquesta festa, que ha crescut en popularitat i afronta el repte de preservar la seua autenticitat.

Les falles, les ancestrals festes del foc del Pirineu, compleixen aquest any una dècada com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquesta distinció de la Unesco va suposar un abans i un després per a una celebració que, cada estiu, il·lumina la nit de desenes de pobles pirinencs. En el moment de la candidatura, 63 pobles de Catalunya, Aragó, França i Andorra es van unir per optar a aquest reconeixement. Una quinzena eren lleidatans, entre aquests Alins, Isil, la Pobla de Segur, Arties, Les i Barruera. Deu anys després, el nombre de localitats que reten culte al foc ha crescut fins a assolir el centenar a tot el Pirineu. Només a Lleida, aquest any el foc il·luminarà la nit d’uns 25 municipis, una xifra que evidencia l’auge i la vitalitat de la festa.

Pobles com Espot o València d’Àneu gaudeixen des de fa temps de tradició fallaire, però no es van inscriure en la candidatura original. D’altres les han recuperat després de descobrir evidències històriques de la seua celebració en temps passats, com és el cas d’Alàs i Cerc. Finalment, localitats com Sort, Llavorsí, Unha o fins i tot la urbanització del Pla de l’Ermita, a la Vall de Boí, s’hi han sumat en els últims anys.

Esther Bruna, presidenta de l’EMD d’Unha, explica que aquest any “serà el primer que baixarem falles, encara que ho farem a nivell popular, a fi de disfrutar tots els veïns d’una nit festiva”. Per la seua part, Guillem Esteban, de l’associació de fallaires d’Isil, explica que “la declaració va accentuar l’interès per la festa, però nosaltres procurem respectar la baixada tal com es porta fent en els últims anys: no pas més de 60 falles del faro”.

El creixement de la festa ha implicat una afluència de turistes més gran, la qual cosa ha suposat un impuls econòmic i social per al territori. Tanmateix, no tot són llums en aquest ressorgir. Entre els pobles amb més arrelament, com els del Pallars, ha sorgit certa preocupació per la possible banalització de la tradició (vegeu la pàgina 4). L’any passat, diverses associacions de fallaires van exhibir una pancarta amb el lema “Respectem la tradició fallaire”. Reclamaven així la necessitat de preservar l’autenticitat de la festa, respectar el calendari tradicional i evitar la instrumentalització política.

Cada poble les viu a la seua manera. A Les, les falles es fan rodar per sobre dels caps dels participants. A Isil en tiren algunes muntanya avall en un espectacle de llum i emoció. A França, la festa sol mantenir-se més discreta, reservada a veïns i els seus pròxims. La seua popularització planteja nous desafiaments, com la gestió de l’afluència de visitants i la necessitat d’evitar que l’èxit acabi per diluir el sentit original de la tradició.

“Ningú no pot prohibir les falles, ja que és un patrimoni festiu”, apunten alguns, però indiquen que sí que és responsabilitat de tots vetllar per la seua transmissió autèntica a les futures generacions.

Mireia Guil és investigadora a la Universitat de Barcelona (UB) i va desenvolupar la seua tesi doctoral analitzant els efectes de la inscripció de les festes del foc a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco. Segons explica, un dels impactes més evidents d’aquesta nova realitat patrimonial ha estat l’augment del turisme. “Això no és una cosa exclusiva de les falles, sinó que ocorre a totes les festes: la gent no només vol veure-ho, sinó també viure-ho, com succeeix amb la Patum, per exemple”.

“Les festa de les falles està viva, cal veure a quins llocs arrela”

aquest sentit, la investigadora planteja qüestions com a fins quin punt la festa pot arribar a convertir-se en una escenificació destinada a atreure visitants, més enllà de ser una experiència viscuda pels mateixos habitants locals. “Abans era una celebració molt més petita, on la baixada de falles era només un acte dins d’un programa molt més ampli”, apunta. Per a Guil “la festa està viva i en constant evolució”. Des de la seua perspectiva, “en aquests moments no té sentit debatre sobre qui està legitimat per celebrar-la i qui no, ja que el temps serà el que determini en quins llocs acabarà arrelant”.