«Visc la festa des que tinc memòria»

n “Porto baixant falles des que tinc memòria, quan tenia cinc o sis anys, i els meus fills també viuen la festa des de molt petits”, explica Anna Saboya, fallaire d’Alins.

Com cada poble pirinenc, la festa en aquest poble del Pallars també té les seues peculiaritats: es porten a terme dos baixades de manera simultània, una que parteix des de Sant Quirc i l’altra des del Botanal.

Aquest últim recorregut, de més dificultat, queda reservat per a aquells amb una bona condició física, ja que a banda de ser més tècnic la falla que transporten és molt més gran. “Recordo que antigament només fèiem la festa entre els del poble. Des del reconeixement de la Unesco el turisme ha esclatat i estem al límit, la qual cosa implica més treball logístic, però també té la seua part bona. És bonic veure tanta gent disfrutar de la festa”, afirma.

En aquest sentit, Alins és un dels pobles més oberts pel que fa a compartir la tradició amb forans. Cada any posa a la venda unes 250 falles a un preu simbòlic de 15 euros cadascuna per als qui vulguin viure l’experiència en primera persona. “No crec que això suposi desvirtuar el sentit de la festa”, conclou.

n La Pobla de Segur va tornar a viure dimarts una de les seues nits més emblemàtiques amb la tradicional baixada de falles des de la muntanya de Santa Magdalena. Jordi Etxalar, un veterà fallaire, explica que, malgrat una lesió al turmell que li va impedir descendir amb la seua torxa, no va voler perdre’s la cita i es va unir a la celebració al poble al costat de la resta de participants.