Obrir una paret de casa i que aparegui un Alcorà de fa 400 anys: l’empremta morisca als pobles de Lleida
Diverses cases de poblacions lleidatanes van mantenir amagats exemplars de l'Alcorà durant segles després de l'expulsió dels moriscos decretada el 1610
La Biblioteca de Lleida custodia l’Alcorà aljamia localitzat el 1961 a l’enderrocar una casa a Aitona. - GERARD HOYAS
Tan profunda va ser la petjada que l’islam va deixar durant l’edat mitjana a Lleida, en el que avui es coneix com el Baix Segre (i a les Garrigues i al Baix Cinca)? Tant com es pugui derivar d’haver fundat algunes de les seues principals localitats i de suposar els moriscos, els descendents d’aquests fundadors que van ser obligats a convertir-se al cristianisme el 1525, una mica més del 70% del cens quan, el 1610, Ferran III de Castella va ordenar executar-ne l’expulsió i, amb ella, va desencadenar la primera gran despoblació de la zona. Des d’aleshores, i fins que recentment ha tingut lloc a Seròs, no havien tornat a edificar-se mesquites ni a aixecar-se minarets en aquesta àrea.
“A les vores de l’Ebre i al tram inferior del Segre cal assenyalar una notable població sarraïna”, relata l’historiador de la Universitat de València Joan Reglà, als seus Estudis sobre els moriscos. Hi cita un cens del 1497, més de 300 anys després que Aitona i Seròs deixessin de dependre de la Taifa de Lleida després de prendre’ls les tropes del Comte de Barcelona, segons el qual el balanç de llars sarraïnes i cristianes era de 105 a 38 a Aitona, de 93 a 36 a Seròs i de 90 a 39 a Alcanó. En les dos dècades següents, fins al 1515, la presència musulmana va continuar creixent, amb 18 llars menys a Aitona però 31 més a Seròs.
La Biblioteca de Lleida custodia l’Alcorà aljamia localitzat el 1961 a l’enderrocar una casa a Aitona
Una activitat fonamental
L’activitat d’aquesta part de la població, la petjada de la qual es manté amb topònims com La moreria per a la part alta de Seròs i amb un carrer amb aquest nom a Aitona, resultava clau per a l’economia, i també per al manteniment de distinció de Montcada a base de cobrar-los delmes i primícies. Per això, en vigílies que Ferran III decretés l’expulsió, Gastó de Montcada, marquès d’Aitona i virrei de la Corona, va intentar dissuadir el rei d’executar-la “pel mal irreparable” que patiria el país “si se n’expulsen els moriscos”.
El Museu de Lleida exposa l’Alcorà trobat el 1985 a Seròs. - JORDI V. POU / MUSEU DE LLEIDA
No va fer efecte, i el 6 de juny del 1610 arribaven a Flix, amuntegats en quinze barques, 4.000 moriscos de Lleida, Seròs, Fraga, Mequinensa i Aitona en la seua ruta al desterrament.
Els musulmans havien estat obligats a convertir-se el 1502, encara que això no va impedir que continuessin practicant la seua religió en l’àmbit privat. Demolicions de cases a Aitona el 1961 i a Seròs el 1985 van permetre recuperar dos exemplars de l’Alcorà escrits en aljamia (la llengua romànica dels moriscos, en caràcters àrabs), alguns breviaris i altres objectes de culte que havien romàs ocults, emparedats, entre 350 i 480 anys.
El patrimoni morisc conservat a institucions lleidatanes
L'Institut d'Estudis Ilerdencs conserva un conjunt de materials descoberts el 1985 durant l'enderrocament d'una casa a Seròs. Entre aquests documents destaca un breviari amb l'anunci d'una pregària en aljamiat, que va ser exhibit per primera vegada el 1988 a l'exposició "L'Islam i Catalunya" i posteriorment a Barcelona i Alexandria l'any 2002.
Per la seva banda, la Biblioteca Pública de Lleida custodia dos manuscrits aljamiats procedents de la troballa a Aitona del 26 de juliol de 1961, quan es va enderrocar una casa del carrer Major. Aquests còdexs, un alcorà abreujat i un important manuscrit de relats piadosos i profans, van ser catalogats per Pablo Yzquierdo amb motiu de l'exposició "L'Islam i Catalunya", i també exposats a Barcelona i Alexandria.
