El TSJC tomba la indemnització de la Portella a l’exsecretària per acomiadar-la fa 13 anys

Tot es va deure a una “confusió” que “s’anava engrandint amb l’esdevenir dels escrits de les parts i les resolucions judicials”, ha dictaminat sobre el polèmic cessament de la secretària de la Portella el 2012 la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) en quatre sentències simultànies. En aquestes explica que “s’han succeït resolucions judicials” que al llarg d’una dècada ha tractat com a acomiadament disciplinari el que “en realitat” era una “extinció de la relació funcionarial”.

La seua sortida del consistori va derivar en un enrevessat procés judicial la durada del qual ja supera els tretze anys i que, ara per ara, ha costat al consistori 21.000 € i a l’alcalde, Carles Català, diverses multes coercitives i embargaments per no haver pagat el gruix de la indemnització pel cessament, l’última quantia de les quals amb els interessos actualitzats s’atansa al mig milió d’euros. També li ha portat una imputació per desobediència al denunciar-lo la Fiscalia i per la qual va declarar com a imputat dilluns passat als jutjats de Balaguer.

El TSJC, que anul·la les multes coercitives que el jutjat Contenciós de Lleida ha anat imposant a Català, l’última de 1.500 euros diaris, i que resol que la sortida de la secretària no va ser un acomiadament laboral nul (així consta a la sentència ferma que va originar el procés) sinó el cessament administratiu d’una interina, no declara en cap moment l’existència d’un “error judicial”, cosa que únicament correspon al Suprem, però descriu l’existència d’alguna cosa molt semblant.

Ho fa quan es refereix a una interlocutòria d’aclariment datada el 8 de juliol del 2016, de l’autor del qual assenyala que “no només s’excedeix en el contingut de la sentència del mateix jutjat, sinó també introdueix conceptes de l’ordre social, no avalats per la sentència d’aquest tribunal, determinants de la demora en l’execució i la successió de recursos i interlocutòries”.

El tribunal ordena “disposar l’inici d’un incident d’execució” amb uns criteris “respectuosos amb les normes administratives aplicables a la contractació de la secretària-interventora A.C.B., i amb el deure d’execució íntegra de les sentències” de la jurisdicció contenciosa. Aquestes sentències, que no modifiquen la que va qualificar la sortida de la secretària com a acomiadament nul sinó la seua execució, són recurribles en cassació davant del Suprem.

El tribunal obliga a rescabalar la treballadora com a interina

El Tribunal Superior de Justicia ordena al jutjat Contenciós de Lleida que formalitzi “d’ofici l’acabament de la relació d’interinitat” de la secretària amb l’ajuntament de la Portella, que determini “el dia inicial i el dia en què finalitza el seu nomenament” i que, a partir d’allà, efectuï “un càlcul dels seus drets econòmics” d’acord amb el que estableix el reial decret 5/2015. Aquest limita la indemnització per cessament a 20 dies per any treballat amb el límit d’un any de salari, unes xifres netament inferiors als 45 (topats en 42 mensualitats) que correspondrien a un acomiadament improcedent, que és el que aflora quan l’empresari rebutja readmetre un treballador amb cessament nul, per als contractes anteriors a la reforma laboral de l’any 2012.

El jutjat aixeca els embargaments a l’alcalde per les multes coercitives

El jutjat Contenciós de Lleida va ordenar ahir mateix aixecar les ordres d’embargament que pesaven sobre els comptes bancaris i algunes propietats de l’alcalde de la Portella, Carles Català, per cobrar les multes coercitives de 1.500 euros diaris que li va imposar fa unes setmanes per la passivitat del consistori davant dels requeriments per al pagament de la indemnització a la secretària, la sortida de l’ajuntament de la qual es va deure a la incorporació d’un funcionari de carrera.

Aquestes multes coercitives assolien una quantia de 80.000 euros que, tret que el Suprem estableixi el contrari i revoqui les decisions del Tribunal Superior, ara no haurà d’assumir. En la mateixa situació està el consistori, que s’hauria trobat en una situació propera a la fallida en cas de desemborsar la indemnització, de mig milió d’euros, i per a la qual cosa va arribar a proposar un pla de pagaments.