Sis condemnes a Lleida a financeres i bancs per abusar de la lletra petita

Sis bancs, establiments de crèdit i entitats financeres han estat condemnats des de començament d’any per la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Lleida per abusar dels seus clients a l’imposar-los contractes amb la lletra tan petita que no els resultava possible entendre les condicions econòmiques que acceptaven al firmar el contracte.

L’Audiència de Lleida ha condemnat aquest any sis bancs, establiments financers i entitats de crèdit per sotmetre els seus clients a pràctiques abusives a l’imposar-los contractes amb la lletra tan petita que resultava illegible, la qual cosa els impedia saber quines condicions estaven acceptant. Aquestes entitats han vist com les clàusules escrites amb lletra de mida illegible eren declarades nul·les, per abusives, i com aquesta decisió comportava en tots els casos l’obligació de tornar els imports que els havien cobrat de manera indeguda a l’aplicar-les i, en alguns, la de rescabalar els consumidors amb algun tipus d’indemnització.

A aquesta situació se suma en la pràctica totalitat dels casos, l’obligació d’assumir les costes del procés judicial, ja que després de presentar els seus recursos davant de la Secció Segona de l’Audiència amb l’objectiu d’intentar revocar decisions de jutjats de Primera Instància veien com el tribunal provincial avalava del tot el criteri dels jutges de base.

Entre les entitats condemnades destaca Wizink, un dels bancs més actius en la comercialització de les costoses targetes revolving, que acumula quatre condemnes: en totes ha de tornar amb interessos els diners guanyats amb les clàusules fraudulentes que va col·locar mitjançant la lletra petita, cosa a la quaol s’afegeix que en un dels casos els interessos, superiors al 24%, han estat declarats usuraris pels tribunals.

Entre les altres cinc entitats, es troben dos bancs com ara el Santander (el més gran de l’Estat) i CaixaBank (el de més volum de negoci a escala local), juntament amb un establiment de crèdit com Investcapital, la financera d’una cadena d’hipermercats com Servicios Financieros Carrefour Efc i, finalment, Cetelem, un banc especialitzat en la col·locació de crèdits de consum ràpid que es tramiten per internet, sense contacte presencial.

Una pràctica estesa

Aquesta varietat apunta que l’abús de la lletra petita continua sent una pràctica estesa en els diferents àmbits del sistema financer, ja que els contractes que s’hi utilitzen són de sèrie, dissenyats pels serveis jurídics de les entitats i no s’elaboren de manera individualitzada per a cada operació.

La normativa, tant la comunitària com l’estatal i l’autonòmica, defineix amb claredat les obligacions de les entitats financeres a l’hora d’explicar als seus clients les condicions d’un producte financer.

Així, el Suprem té establert que “abans que el consumidor i usuari quedi vinculat per un contracte”, han de “facilitar-li de forma clara i comprensible, tret que resulti manifesta pel context, la informació rellevant, veraç i suficient sobre les característiques principals del contracte, en particular sobre les seues condicions jurídiques i econòmiques”.

La mida mínima de la lletra amb què ha d’estar redactat un contracte és d’1,5 mil·límetres, segons va quedar establert en una paradoxal decisió política adoptada pel Congrés dels Diputats el març de l’any passat: ses senyories aprofitaven la reforma de la llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris per permetre a les empreses de serveis reduir el cos dels caràcters amb què estan redactats els seus contractes, que fins llavors havia de ser d’un mínim de 2,5 mil·límetres. És a dir, que passava de no poder ser menys gruixuda que un gra d’arròs a no poder ser més prima que una targeta SIM de telèfon.

Això vindria a ser un cos d’entre 4 i 5 punts en un programa d’edició d’ús generalitzat com el Word de Microsoft, que, curiosament, no inclou a la paleta oficial cossos de menys de 8 punts, encara que sí que poden introduir-se de forma manual. La redacció final de la norma que regula aquest aspecte estableix l’obligació de garantir “accessibilitat i llegibilitat, de manera que permeti al consumidor i usuari el coneixement previ a la celebració del contracte sobre la seua existència i contingut”. En aquest sentit anota que “en cap cas no s’entendrà complert aquest requisit” si, amb una lletra de més d’1,5 mil·límetres, “l’insuficient contrast amb el fons fes dificultosa la lectura”. La reforma legal va eliminar un requisit com que l’espai entre les línies no pogués ser inferior a 1,15 mil·límetres.