La lletra petita pot ser encara més petita: quina mida ha de tenir la lletra d’un contracte?

La mida mínim legal per a la lletra petita als contractes està establerta en 1,5 mil·límetres, segons va quedar fixat després de la reforma de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris aprovada el març de 2024 pel Congrés dels Diputats. Aquesta modificació va suposar una reducció respecte al mínim anterior de 2,5 mil·límetres, permetent a les empreses utilitzar caràcters més petits als seus documents contractuals.

La normativa actual, vigent el 2025, equival a un cos de lletra entre 4 i 5 punts en programes d’edició com Microsoft Word, una mesura considerablement menor que els 8 punts mínims inclosos a la paleta estàndard de l’esmentat software. Malgrat aquesta reducció, la llei estableix que els contractes han de garantir "accessibilitat i llegibilitat, de manera que permeti al consumidor i usuari el coneixement previ a la celebració del contracte sobre la seua existència i contingut".

Resulta paradoxal que, mentre la tecnologia avança cap a interfícies més accessibles, la legislació hagi flexibilitzat aquests requisits, eliminant fins i tot condicions addicionals com que l’espai entre línies no pogués ser inferior a 1,15 mil·límetres. La normativa també especifica que no es considerarà complert el requisit de llegibilitat si, fins i tot amb una lletra de més d’1,5 mil·límetres, "l’insuficient contrast amb el fons fes dificultosa la lectura".

Condemnes judicials per pràctiques abusives amb lletra petita

Durant l’últim any, l’Audiència de Lleida ha dictat diverses sentències condemnatòries contra sis entitats financeres per sotmetre els seus clients a pràctiques abusives mitjançant contractes amb lletra tan diminuta que resultava pràcticament illegible. Aquestes resolucions judicials han declarat nul·les les clàusules redactades amb mida illegible, per considerar-les abusives, obligant les entitats a tornar els imports cobrats indegudament i, en alguns casos, a pagar indemnitzacions addicionals.

Entre les entitats sancionades destaca Wizink, un dels bancs més actius en la comercialització de targetes revolving, acumulant quatre condemnes que inclouen la devolució amb interessos dels diners obtinguts mitjançant clàusules fraudulentes. En un d’aquests casos, els interessos aplicats, superiors al 24%, van ser a més declarats usuraris pels tribunals.

El llistat d’entitats condemnades inclou noms destacats del sector financer espanyol com Santander (el banc més gran de l’Estat) i Caixabank (líder en volum de negoci a escala local), juntament amb altres entitats especialitzades en crèdits ràpids com Investcapital, Servicios Financieros Carrefour EFC i Cetelem. Aquesta diversitat de perfils suggereix que l’ús abusiu de la lletra petita continua sent una pràctica estesa en diferents àmbits del sistema financer espanyol.

Marc normatiu sobre transparència en contractes financers

La normativa aplicable, tant a nivell comunitari com estatal i autonòmic, defineix amb precisió les obligacions de les entitats financeres respecte a la transparència i claredat en la informació proporcionada als consumidors. El Tribunal Suprem ha establert que, abans que un consumidor quedi vinculat per un contracte, les entitats han "de facilitar-li de forma clara i comprensible, tret que resulti manifesta pel context, la informació rellevant, veraç i suficient sobre les característiques principals del contracte, en particular sobre les seues condicions jurídiques i econòmiques".

Aquest marc normatiu busca protegir el consumidor davant pràctiques comercials poc transparents, encara que la recent reducció de la mida mínima de lletra permesa ha estat interpretada per algunes associacions de consumidors com un retrocés en la protecció dels drets dels usuaris de serveis financers. L’exigència de llegibilitat segueix present en la normativa, però amb un estàndard menys exigent que l’anterior.

Què és la lletra petita en termes tipogràfics?

En termes tipogràfics, la denominada "lletra petita" fa referència a aquells textos que es presenten en un cos significativament menor al del text principal d’un document. Tradicionalment, s’ha utilitzat per incloure condicions, excepcions o clàusules restrictives en contractes, pòlisses d’assegurança i altres documents legals, amb l’objectiu -segons denuncien les associacions de consumidors- de dificultar la seua lectura i comprensió.

La reducció de la mida mínim legal de 2,5 a 1,5 mil·límetres suposa aproximadament passar d’un cos equivalent a 7-8 punts a un de 4-5 punts, el que representa una disminució significativa en la facilitat de lectura, especialment per a persones amb dificultats visuals o d’edat avançada. Per contextualitzar aquestes mesures, un text estàndard en documents oficials sol utilitzar un cos d’entre 10 i 12 punts.

Com protegir-se davant de clàusules en lletra petita?

Els experts en dret de consum recomanen diverses estratègies per protegir-se davant de possibles abusos relacionats amb la lletra petita en contractes. En primer lloc, sol·licitar sempre una còpia del contracte amb temps suficient per poder examinar-lo amb deteniment, preferiblement amb assessorament professional. També suggereixen utilitzar eines d’ampliació digital si el document està en format electrònic.

En cas de detectar clàusules redactades amb una mida de lletra inferior al mínim legal o amb un contrast insuficient que dificulti la seua lectura, és recomanable documentar-ho i, si és necessari, presentar una reclamació formal davant dels serveis d’atenció al client de l’entitat, els organismes de protecció al consumidor o, en última instància, davant dels tribunals de justícia.

Les sentències recents de l’Audiència de Lleida estableixen un precedent favorable per als consumidors, confirmant que les clàusules redactades amb lletra illegible poden ser declarades nul·les per abusives, amb la consegüent obligació per a les entitats de tornar les quantitats cobrades indegudament en aplicació de les esmentades clàusules.