El Retaule de Sant Ermengol de la Seu d'Urgell busca atreure nous públics

Els claustres de la Catedral de Santa Maria d’Urgell de la Seu acollirà de nou, entre els dies 1 i 9 d’agost, el Retaule de Sant Ermengol. L’obra teatral, que recrea la vida i miracles de sant Ermengol a través de deu escenes diferents, té per objectiu principal donar un nou impuls a l’espectacle, principalment a través de la presència en l’àmbit digital, per atansar-se a públics d’altres comarques catalanes. Ho va explicar ahir el nou patronat del Retaule, creat el mes de març passat, i que compta amb Sònia Lanau com a presidenta. Lanau va apostar per buscar assistents de fora de l’Alt Urgell, de la Cerdanya i d’Andorra, que és d’on acudeixen principalment cada any, va dir. Han creat un nou web i són més presents a les xarxes socials, va afegir. També esperen que la climatologia dels propers dies els sigui favorable i que no hagin d’anul·lar cap de les nou sessions de representacions previstes per aconseguir una assistència “que superi els 400 espectadors”, va assenyalar Lanau.

L’obra la porten a terme prop d’un centenar d’actors amateurs i voluntaris que mai abans han pujat a un escenari, tots ells originaris de l’Alt Urgell. Es tracta d’un clàssic de l’estiu de la comarca, que divulga els moments més emblemàtics del bisbe sant. Les entrades ja estan a la venda i poden adquirir-se a través del web www.retaulesantermengol.com o a taquilla el dia de les representacions. El preu és de 15 euros anticipada i 18 euros en taquilla.

Renovació

El projecte renova aquest any vuit dels dotze integrants del patronat. Lanau va agrair el suport econòmic de les institucions i de les famílies que formen part del Retaule per poder tirar endavant la iniciativa “que ha passat per un moment delicat”, va apuntar. El director, Xavier Piguillem, va explicar que els assajos van començar ahir i que dijous faran l’assaig general per estrenar l’obra divendres. Aquest any no hi ha escenes noves i no ha calgut programar assajos previs, va afegir.

Xavier Piguillem, director del retaule: «En els inicis era estàtic i sense diàlegs»

És una obra que es representa als claustres de la Catedral. Un marc immillorable per representar la vida del bisbe Ermengol?

El Retaule és com un tamboret de tres potes, i una és el lloc, que és molt potent. És un luxe poder realitzar una obra exterior, amb una il·luminació molt treballada sobre la pedra mil·lenària. No és un escenari bonic qualsevol, sinó el lloc concret en el qual va exercir de bisbe Sant Ermengol.

I quines són les dos potes que queden?

Un personatge potent, que en aquest cas és el bisbe sant Ermengol. I la tercera, la gent que participa a sobre i darrere de l’escenari. Hi ha famílies que retarden les vacances per no perdre’s cap assaig ni sessió. Amb tres potes tan potents, l’èxit està assegurat.

Aquest any són fins a noranta-cinc participants, entre actors i equip tècnic. Són suficients?

Sempre fem una crida a ser més, per anar més tranquils, perquè cada any hi ha baixes. Més participants significa que més famílies de la Seu i de la comarca s’impliquen, i aquest és el nostre objectiu per mantenir la tradició. Avui dia hi ha molta oferta d’activitats, moltes de les quals relacionades amb les noves tecnologies, i mantenir aquelles que són tradicionals no resulta fàcil.

El Retaule té el seu futur assegurat?

Podem dir que el Retaule té una bona salut. És un espectacle molt transversal, amb persones amb ideals polítics i creences molt diferents i, sobretot, de totes les edats. Sempre s’ha cregut que és una activitat per a gent gran, però durant els últims tres anys hem tingut un repunt important de joves i nens, i ara ja formen un gruix considerable de l’espectacle. També hi ha nens de molt curta edat que ja surten en el Retaule i que seran els que donaran continuïtat a l’obra en el futur. Una cosa molt bonica és la participació de fins a tres generacions juntes a sobre de l’escenari.

Com ha evolucionat l’espectacle al llarg dels anys?

Jo hi soc des de l’any 2017. Quan parles amb actors que estan des dels inicis recorden els canvis a nivell actoral i tècnic. Molt especialment a nivell del tipus d’espectacle. En els inicis es tractava del que pròpiament és un Retaule. Eren escenes musicals plàstiques, amb personatges vestits per al quadre en concret i estaven quiets, aguantant la música, perquè la gent veiés el quadre. Però feia falta una evolució, i a poc a poc va anar teatralitzant-se i introduint-se diàlegs dels personatges.