L’Estació de Regs de Binéfar, bressol del reg modern a l’Estat
Un llibre rescata la desconeguda història de l’Estació de Regs de Binèfar, un centre d’investigació agronòmica pioner a l’Estat. El complex, l’edifici central del qual està avui en ruïnes, va ser la peça clau per a la transformació en regadiu del Canal d’Aragó i Catalunya
L’Estació de Regs de Binèfar s’ubica al costat de l’actual carretera de la capital lliterana a Sant Esteve. - CELLIT/CHE
Va ser una referència indistutible per als llauradors”, va influir “en el procés de transformació al regadiu, així com en la incorporació de noves espècies i el foment de la ramaderia”, i “no hem d’oblidar, a més, el seu paper pioner en un tema, el de la promoció i desenvolupament de tècniques eficients de reg per millorar la productivitat agrícola i la sostenibilitat en l’ús de l’aigua”, exposa Silvia Isábal, historiadora de Binèfar i membre de Cellit (Centre d’Estudis Lliterans), a La Estación de Riegos de Binéfar, el llibre en el qual recull la història d’aquest centre d’investigació que entre el 1910 i mitjans dels anys 50, amb l’intermedi de la Guerra Civil, va resultar fonamental per desenvolupar el reg al desert sobre el qual avui s’estén el Canal d’Aragó i Catalunya i va servir de guia per a la transformació del sector agrari a tot l’Estat al llarg del segle passat.
Aquest era l’aspecte del laboratori del centre el 1933. - CELLIT/CHE
A començaments del segle XX “arribava l’aigua i no se sabia gaire bé què se’n podia fer. Aquest és l’origen, el motiu pel qual es va demanar. Després va derivar en un centre d’investigació”, assenyala l’escriptora, que descriu la confluència d’interessos que va permetre posar-ho en marxa: d’una banda, “els regants estaven impacients, sabien que se’ls obria un món de possibilitats i també que tenien molta feina”, i de l’altra, que el Canal d’Aragó i Catalunya, “la primera obra pública que havia pagat íntegrament l’Estat, era el primer interessat que funcionés”.
L’estació, en la qual es feien assajos de llavors i de tasques i estudis de rendiments, va ser el primer centre de tot l’Estat on es van utilitzar lisímetres, un aparell inventat als EUA que permet calcular quanta aigua drena i reté la terra, i, en l’època inicial, l’únic autoritzat per estudiar l’aplicació d’adobs inorgànics.
Ruïnes i horts socials
Alguns edificis de l’Estació, que als anys 40 i 50 va col·laborar amb el CSIC (Centre Superior d’Investigacions Científiques), estan avui en ruïnes i els antics camps d’assaig acullen horts socials.
