El català rebrota a la Franja malgrat el càstig d’Azcón amb Vox i el Par

La promoció i l’ensenyament del català comencen a rebrotar a la Franja després de dos anys de càstig en mans del Govern d’Aragó de Jorge Azcón (PP), primer condicionat pels acords firmats amb els seus socis ultradretans de Vox i després, per la ruptura formal de la coalició, com a ostatge de facto dels postulats dels que s’han ubicat com la seua única opció de suport parlamentari juntament amb el diputat del Par.

Aquests vincles amb dos formacions que exhibeixen el seu negacionisme davant els filòlegs, entre qui no existeix controvèrsia sobre que el que es parla a la Franja és català, van portar l’executiu d’Azcón a executar una dràstica retallada de fons: ho van patir tant l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, el principal organisme d’estudi i promoció d’aquesta llengua i de l’aragonès que sobreviu amb prou feines al Pirineu, com els programes de foment del seu ús en l’àmbit educatiu i en la seua presència als mitjans públics.

“Les llengües no tenen color polític, són de tots els aragonesos les parlin o no”, assenyala Jorge Pueyo, diputat estatal de Chunta Aragonesista integrat al grup de Sumar i que ha estat un dels principals artífexs de les dos línies de finançament per a les dos llengües que ha habilitat el ministeri de Cultura, de 50.000 € cada una; una per al funcionament de l’Acadèmia i una altra per a accions d’entitats locals a través de la diputació de Saragossa. Els ajuts busquen donar suport a l’“activitat de promoció de la cultura i investigació en les llengües pròpies d’Aragó, que constitueixen (...) una de les manifestacions més destacades del patrimoni històric i cultural aragonès i un valor social de respecte, convivència i entesa”, assenyala el decret que les estableix.

“Estem patint un procés de censura i assimilacionisme cultural per part de Vox i PP”, anota el parlamentari, que retreu a aquestes dos organitzacions la seua tendència a “utilitzar la llengua com a arma política”.

Paral·lelament, i coincidint amb el vintè aniversari de la mort de Jesús Moncada i amb l’eliminació per l’executiu d’Azcón del pla de foment del català en l’escola que portava el nom de l’escriptor, l’ajuntament de Mequinensa ha llançat el seu propi programa: Sirgant Moncada, dirigit als centres de primària i secundària del municipi.

“Així com els sirgadors tiraven amb esforç dels llaüts per remuntar l’Ebre”, apunta el regidor de Cultura i Patrimoni, Darío Vidallet, “aquest programa representa aquesta mateixa empenta col·lectiva cap a la defensa d’una part fonamental del nostre patrimoni i la nostra identitat: la nostra llengua materna”.

Dos entitats renoven com a promotores

L’Associació Cultural del Matarranya, de Calaceit (Terol), i la Fundació Amics de Nonasp, de la localitat saragossana del mateix nom, acaben de renovar la seua presència al llistat d’Entitats de Foment de la Llengua Catalana que manté la conselleria de Política Lingüística de la Generalitat, i la versió revisada de la qual va ser aprovada la setmana passada per aquest departament. Totes dos entitats desenvolupen accions de promoció de la llengua al sud de la Franja, on fa diverses dècades que treballen en àmbits culturals.