Un decret dota amb 31,3 milions més els ajuntaments de Lleida

Els ajuntaments de la demarcació de Lleida disposaran enguany de 31,33 milions d’euros més que als últims exercicis per finançar el seu funcionament després de l’entrada en vigor de les noves normes que regeixen les anomenades entregues a compte del finançament estatal, recollides al Reial Decret 6/25, que va ser convalidat pel Congrés dels Diputats en l’últim ple del mes de juny.

Aquests fons es divideixen en dos blocs: 15.089.017 euros que seran directament ingressats pels ajuntaments i 16.249.462 més que els arribaran després de passar per la diputació de Lleida, tot i que una part d’aquest últim bloc pot ser dedicada a despeses de funcionament i de tramitació dels diferents programes d’ajuts que promou la institució provincial.

Les entregues es liquiden entre el ministeri d’Hisenda i les entitats locals dos anys després, en uns casos amb increments per a les segones i en altres amb l’obligació d’efectuar devolucions.

La revisió d’aquestes aportacions, que estava pendent des que el Govern central va decidir prorrogar els Pressupostos Generals de l’Estat de l’any passat, suposa un increment del 12% per als consistoris lleidatans en relació amb la que van rebre l’any passat, una taxa que s’eleva lleugerament, fins el 12,6%, en el cas de la Diputació.

No obstant, no es tracta d’una revisió lineal, sinó que presenta una forquilla de més de trenta punts que és la que va de la millora d’Alfés, que assoleix el 31% amb un increment de 18.234 euros, als lleugers retrocessos de Bassella, que es deixa un 0,9% i percebrà 436 euros menys, i de Cabó, que pateix una minva de l’1,2% quantificada en gairebé 268 euros.

En volum d’ingressos, els creixements més grans es donen a Lleida, que s’emporta la sisena part de la millora amb 5,41 milions, i a Tàrrega (657.641), Balaguer (593.068), Mollerussa (559.906) i la Seu (526.732).

Una mesura que va modificar la relació habitual entre els grups

� La votació del reial decret que recull la millora de les entregues a compte a les entitats locals, i també a les comunitats autònomes, va modificar les relacions de suport i oposició que habitualment es donen al Congrés dels Diputats. En aquest cas, el Partit Popular es va sumar a la majoria de la investidura del Govern PSOE-Sumar mentre que Junts i Vox es quedaven sols votant en contra de la mesura. La posició dels juntaires crida l’atenció vist l’elevat nombre de consistoris que governen a Lleida, ja sigui en solitari o en coalició amb altres grups polítics. El decret regula els avenços dels diners procedents de la recaptació de l’IRPF, l’IVA i els Impostos Especials que corresponen, respectivament, a cada un d’aquests esglaons de l’administració.